BARCELONA | MARCOS LAMELAS /EFE
E
l 13 d'octubre passat tots els ulls de la premsa econòmica a Barcelona estaven posats en el consell d'administració de Caixa Catalunya, on s'havia d'aprovar una fusió de caixes que havia de crear la cinquena caixa d'Espanya.
Però lluny del focus, dos homes es reunien a la capital catalana per tancar el que havien denominat "Projecte Calder" i, de pas, canviar la història.
Els dos homes són el president de La Caixa, Isidre Fainé, i el conseller delegat de Suez Environnement, Jean-Louis Chaussade.
El "Projecte Calder" és el nom clau amb el qual els directius dels dos grups denominen en els seus documents de treball l'operació de venda creuada per la qual el holding de participades de La Caixa, Criteria, comprarà l'asseguradora Adeslas i la primera caixa espanyola reduirà de manera sensible la seva participació a Agbar a favor de la multinacional francesa.
Les converses feia més de tres mesos que estaven estancades, tant per les pretensions de preu dels jugadors, com per les exigències de Criteria de pactar un preu previ per la seva sortida de la companyia d'aigües.
El nom clau de la transacció fa referència, segons les fonts financeres consultades per Efe i coneixedores de les negociacions, a les escultures del nord-americà Alexander Calder, les obres del qual es caracteritzen per ser estructures mòbils tridimensionals que, malgrat la seva evolució, sempre tornen a un punt inicial d'equilibri.
La raó del nom és que la complexa operació de venda creuada havia de trobar un equilibri entre els interessos de les tres parts implicades (Suez Environnement, Criteria i el grup francès Médéric), compaginant tant els interessos estratègics com el repartiment d'actius. Buscant, al final, un rebalanceig d'aquests interessos, tal com passa amb els elements mòbils de les estàtues de Calder.
En la reunió de Barcelona es va desbloquejar la qüestió gràcies bàsicament a tres factors: una rebaixa tant del preu d'Adeslas com de les accions d'Agbar, un compromís de Criteria de seguir a Agbar com a soci minoritari amb un paquet que pot arribar fins al 25% i una fórmula imaginativa per la qual Criteria i Suez llançaran primer una opa d'exclusió conjunta pel 10% de la companyia d'aigües que cotitza lliurement en borsa.
Es va pactar que l'opa serà a un preu de 20 euros. I de la seva banda, Criteria CaixaCorp comprarà a Suez Environnement i al grup de previsió social Malakoff Médéric el 99,79% de l'asseguradora de salut Adeslas per 1.178 milions d'euros.
Amb aquesta operació es visualitzarà una realitat que ja era així des de fa dècades: Agbar sempre ha estat gestionada per catalans, però els francesos han tingut una participació superior al 50%.
De fet, la compra creuada no només permetrà a Criteria armar uns dels grups asseguradors més importants d'Espanya en unir SegurCaixa Holding amb Adeslas, sinó que normalitzarà la majoria gala a Agbar, fet que ja era una realitat de facto.
I la història canvia. Des de 1867, Agbar ha gestionat l'aigua de Barcelona i la seva àrea metropolitana sense que mediï cap contracte. I si Suez i La Caixa han trobat el seu equilibri calderià, ara han de ser els partits polítics catalans els que ho facin. Per les primeres valoracions atropellades, sembla que costarà.
En una ciutat en la qual l'alcaldia l'ocupa el mateix partit des de fa trenta anys, la retirada de La Caixa del seu paper protagonista a Agbar és una fita, cosa que molts van pensar que mai veurien.
Si es compleixen les enquestes, si en les pròximes municipals ?guanyés CiU, alguns en el sector de serveis ja especulen que fins i tot podria veure's un concurs públic pel servei d'aigua de la capital ?catalana. I Agbar hauria de competir com un més. Una cosa mai vista.
" title="Isidre Fainé, president de "la Caixa"
