JORDI COMAS
El Cercle d'Economia va expressar, recentment, un diagnòstic prou comú a patronals i organitzacions empresarials: els poders polítics i les institucions han de recuperar el prestigi perdut i han de prendre decisions que vagin més enllà del curt termini. El document, titulat "Horitzó 2012. Canvi econòmic i responsabilitat política", concloïa dient que "és obligació del Govern assumir sense dilació les seves responsabilitats i evitar el deteriorament de la situació econòmica i de l'ocupació".
El Cercle no va dir això debades. S'adreçava amb valentia, en primer lloc, al Govern espanyol per les seves majors i decisives competències en economia, però també al català, que en té moltes i les exercita ben poc. Tothom ho diu. La Unió Europea ha estat l'última: Espanya trigarà molt a sortir de la crisi i l'atur continuarà creixent fins a superar el 20%; és a dir, els cinc milions de persones. I això és així perquè no hi ha model econòmic alternatiu a la construcció. I, bàsicament, perquè no es prenen les mesures necessàries de reforma a fons del mercat laboral, el sistema financer i el finançament empresarial. Tampoc en educació i investigació, en fiscalitat i infraestructures, o en dèficit i deute.
A Catalunya, la situació és una mica menys greu, perquè hi ha una significada indústria que aplega, amb serveis associats, prop del 60% del PIB català. Però això no ha de servir d'excusa perquè les autoritats del país reformin, sense esperar més, tot allò que s'ha reformar: minimitzar la burocràcia, agilitar les contractacions i assegurar el dinamisme creditici, a més d'impulsar les infraestructures pendents de fa molt de temps.
Amb tot, el sorgiment de casos de corrupció civils i polítics debilita les opcions de la tradicional empenta empresarial i social catalana. Així, ara correm el risc que la judicialització de la vida política pròpia dels últims anys, agreujada per la crisi, arribi també a la vida econòmica. La incriminació, per part del jutge Garzón, de polítics i expolítics, i d'empresaris, és molt greu i haurà de ser provada sense deixar cap marge al dubte. Si no, pot ser que, a partir d'ara, es qüestionin activitats bàsiques en el funcionament i creixement del país dels últims 30 anys, i que tenen a veure amb l'autogovern al qual empresaris, empreses, treballadors i gent li devem molt.
Ara és quan més ens cal mantenir alta l'autoestima, com a catalans i com a empresaris, conscients que ens hi juguem el nostre futur individual com a empresaris i col·lectiu com a poble. El nostre i el de les generacions que vénen.
