BARCELONA | EFE/ACN/DDG
Caixa Catalunya ha plantejat als responsables del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) rebre entre 1.100 i 1.200 milions d'euros per fer front a la fusió amb Caixa Manresa i Caixa Tarragona, segons fonts financeres.
La petició encara s'està debatent entre les parts perquè excedeix el màxim per entitat que el FROB tenia previst lliurar i que s'havia establert en el 2% dels actius ponderats per risc de les entitats d'estalvi. Recentment, el Banc d'Espanya va canviar el criteri i ha demanat a les caixes implicades en processos de fusió que sol·licitin de manera individual la quantitat que necessitin al FROB abans que les fusions en qüestió es duguin a terme. Portaveus de Caixa Catalunya no han confirmat aquestes xifres ni si aquestes superen els límits establerts pel FROB, i s'han limitat a indicar que la quantitat definitiva no es comunicarà oficialment al FROB fins la setmana que ve o fins i tot en un termini de deu dies. En tot cas, a la quantitat plantejada per Caixa Catalunya se li haurien de sumar les que sol·licitin Caixa Manresa i Caixa Tarragona, que també poden beneficiar-se del FROB en aquest procés d'integració.
No obstant això, la situació és molt oberta perquè no són clares les condicions en les quals les caixes en procés de fusió es poden beneficiar del FROB. En el cas de Caixa Catalunya, els més de 1.100 milions arriben al 3% dels actius ponderats per risc, un concepte que equival al volum d'actius de l'entitat descomptat el seu valor en funció de la probabilitat que una part d'aquests acabi en mora.
Seguint el criteri del FROB, el màxim que podria rebre s'hagués situat entorn als 750 milions, així que un dels dilemes en aquesta operació és acceptar la xifra que demanen els responsables.
"Marca" de fusió decidida
D'altra banda, en un altre procés de fusió, el director general de Caixa Sabadell, Jordi Mestre, va assegurar en una recent entrevista que el procés de denominació de la marca de la fusió de les caixes Terrassa, Sabadell, Manlleu i Girona el tenim "molt madur" per no dir que ja està "gairebé fet".
Mestre es va negar a dir el nom seleccionat perquè forma part del "secret del sumari". Com qualsevol marca, el coneixement de la seva denominació requereix una "posada en escena" i la presentació d'un pla comercial. La marca és una cosa més que el nom, i és una icona que va acompanyada d'altres connotacions i factors sentimentals que s'han d'explicar amb precisió als clients d'aquestes quatre entitats financeres que a partir d'ara configuraran una nova entitat d'estalvi.
