La facturació dels hotels amb spa, centres de talassoteràpia i centres especialitzats en salut i bellesa a Espanya caurà un 13% el 2009, segons les previsions de l'informe "Balnearis" presentat per la firma especialitzada en estudi de sectors DBK. Així mateix, els ingressos de les estacions termals podrien reduir-se al voltant d'un 7,1%, mentre que el conjunt del segment presentaria una evolució negativa en el seu volum de negoci del 12,6%.

Encara que amb menor intensitat que en altres àrees d'activitat del negoci turístic, DBK va subratllar que els ingressos de balnearis i altres establiments turístics de salut i bellesa experimentaran una significativa caiguda el 2009, en un context en el qual es registrarà un descens del nombre de viatgers i de pernoctacions, així com del nombre de tractaments contractats i del preu mitjà d'aquests.

Pel que fa al 2008, el volum de negoci del sector va créixer un 4,7%, fins a assolir una facturació de 3.375 milions d'euros a tot l'Estat, recolzat en l'increment del pressupost públic destinat al termalisme social i en l'augment de l'oferta d'hotels amb spa.

Davant del 8% de l'any precedent, el 2008 els ingressos de les estacions termals van créixer un 3,7%, per situar-se en els 280 milions d'euros. El 37,5% de l'esmentada facturació va provenir dels tractaments, mentre que l'allotjament va aportar una mica menys del 36%.

Els ingressos totals dels establiments hotelers amb spa, centres de talassoteràpia i centres especialitzats en salut i bellesa van augmentar un 4,7% el 2008, fins als 3.095 milions d'euros.

Pel que fa a l'estructura de l'oferta, en l'exercici passat hi havia en funcionament a Espanya 109 estacions termals, més del 90% de les quals comptaven amb oferta d'allotjament propi, dotades d'una mica més de 16.700 places.

El nombre d'altres establiments orientats al turisme de salut i bellesa es va incrementar fins a l'entorn dels 700 el 2008, i gairebé es va duplicar respecte als comptabilitzats el 2005. Aquests establiments comptaven amb unes 180.000 places d'allotjament.

El 20% de les estacions termals es localitzen a la comunitat autònoma de Galícia, on operen 22 establiments, amb més de 3.000 places hoteleres pròpies. Per la seva banda, els altres establiments orientats al turisme de salut i bellesa es concentren a les Canàries, que reuneix el 30% del total, enfront del 20% d'Andalusia. Catalunya, i les comarques gironines també disposen d'una àmplia oferta d'establiments, que en els últims anys ha crescut, especialment a la comarca de la Selva.

De tradicionals a "urbans"

Traslladar la cultura de l'aigua dels tradicionals balnearis minero-medicinals dispersos per tota la geografia al centre mateix de les ciutats ha estat una idea que ha arrelat els últims anys, amb l'obertura dels primers centres denominats "balnearis urbans". Per a moltes empreses d'aquest àmbit, el balneari en si representa el 70% de l'espai, mentre que el 30% restant es distribueix entre altres tipus de serveis complementaris, un sistema que ajuda a incrementar la rendibilitat i mantenir un fluid ritme de visites.

Segons un estudi de Javier Vázquez-Illá, en el sector del balneari més tradicional, la competència no és gaire elevada a causa del grau de fragmentació de la indústria, on ho hi ha presència de grans grups, per l'estratègia de diferenciació dels mateixos establiments, i pel reduït nombre i escassa capacitat d'establiments en comparació del nivell de demanda i del total de segments de mercat potencials. "Una major intensitat de la competència s'aprecia més a escala regional que estatal", afirma en el seu estudi "Estratègies competitives pel sector balneari".