Almunia, nou vicepresident de la CE i comissari de Competència

EFE L'espanyol Joaquín Almunia ha aconseguit un ascens en el nou Executiu comunitari que presidirà per segon mandat consecutiu José Manuel Durao Barroso. Almunia abandona el departament d'Afers Econòmics, que ha dirigit durant els últims cinc anys, i es converteix en comissari de Competència, la cartera més important de l'àrea econòmica, i vicepresident de l'Executiu comunitari.

Barroso ha fet públic aquest divendres el repartiment de carteres del seu nou equip per als propers anys. A França li correspon el departament de Mercat Interior i serveis; Alemanya s'ocuparà d'Energia; i Itàlia passa a Indústria. Els nous comissaris encara han de ser examinats per l'Eurocambra, probablement entre el 11 i 14 de gener, i ratificats pel ple, que té poder per tombar a tota la Comissió si no està d'acord amb algun nomenament. El més probable és que el nou equip comenci a treballar al febrer.

En el seu nou càrrec, Almunia tindrà autèntics poders executius per controlar les ajudes a la reestructuració dels grans bancs europeus, incloses les caixes d'estalvis espanyoles, multar grans empreses que abusin de posició dominant com ha passat amb Microsoft o Intel, o vetar les subvencions que els governs concedeixen als seus campions nacionals.

També haurà de determinar la legalitat de les ajudes al cinema espanyol si el cas no es resol abans de febrer.

Les competències de la seva nova cartera van fins i tot més enllà de les fronteres de la UE, ja que tindrà poder per autoritzar o vetar fusions de grans companyies estrangeres que afectin al mercat comunitari. De fet, probablement haurà de decidir si aprova o penja la fusió entre els gegants informàtics nord-americans Oracle i Sun Microsystems, que ha estat autoritzada per l'administració nord-americana però genera dubtes a Brussel·les.

La cartera de Competència respon en tot cas al lloc que demanava Espanya per tractar-se d'un departament econòmic i "potent", segons van explicar a Europa Press fonts del ministeri d'Afers Exteriors. El president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, va dir el passat dijous que esperava que Barroso donés al comissari espanyol una cartera econòmica "principal". El president de l'Executiu comunitari està en deute amb Zapatero pel seu suport per renovar cinc anys, malgrat l'oposició del grup socialista europeu en l'Eurocambra.

El substitut d'Almunia com a comissari d'Afers Econòmics serà el finlandès Olli Rehn, que fins ara s'ocupava de l'Ampliació. L'ex ministre francès d'Exteriors, Michel Barnier, serà el comissari de Mercat Interior. Finalment, Barroso ha cedit a les pressions de Sarkozy i ha decidit no desprendre de les seves competències la supervisió financera, tal com havia estudiat en un primer moment.

El belga Karel De Gucht ocuparà la cartera de Comerç en substitució de la britànica Catherine Ashton, nomenada la setmana passada per sorpresa Alta Representant de la Política Exterior i vicepresidenta de l'Executiu comunitari.

El representant alemany, Günther Oettinger, un polític desconegut fins i tot en el seu país que presidia la regió de Baden-Württemberg, serà el comissari d'Energia. Alemanya no ha lluitat pels llocs més importants en les institucions europees perquè aspira a la presidència del Banc Central Europeu quan es renovi, el 2011, segons la premsa comunitària. Per la seva banda, l'italià Antonio Tajani passa a Indústria.

L'actual comissària de Competència, Neelie Kroes, que deixa el seu càrrec a Almunia, es quedarà amb la cartera d'Agenda Digital i serà vicepresidenta de l'Executiu comunitari . Per la seva banda, la danesa Connie Hedegaard, ocuparà el nou departament de lluita contra el Canvi Climàtic. L'altra nova cartera, la de Justícia, Drets Fonamentals i Llibertats Ciutadanes, correspondrà a la luxemburguesa Viviane Reding, que també serà vicepresidenta de la Comissió. La sueca Cecilia Mallström serà comissària d'Interior.

La nova Comissió tindrà un terç de dones, és a dir, nou, una més que l'actual. Repetiran 13 dels 26 comissaris. A més, la majoria procedeixen de les files del Partit Popular Europeu (un total de 12 sense comptar Barroso), seguits dels liberals, que sumen 8, i dels socialistes, que tindran 6 llocs.