La inversió pública a Girona: de mal en pitjor

L'articulista posa en relleu les dades d'un informe segons el qual de 1998 a 2005 l'estoc de capital públic per càpita va créixer a Girona només un 5,9% (un 0,8% anual acumulatiu). Segons la seva opinió, el "panorama de futur que emergeix per a l'economia gironina no és gens prometedor", ja que "en èpoques de vaques magres i d'elevats dèficits públics difícilment es prendran mesures per corregir la manca d'inversió de les èpoques de vaques grasses".

RICARD RIGALL I TORRENT PROFESSOR D'ECONOMIA A LA UNIVERSITAT DE GIRONA I COL·LABORADOR DE LA FOEG Mentre esperem immersos en plena crisi econòmica que els minúsculs (però tan ben publicitats) brots verds de l'economia vagin creixent, algunes persones prenen delit aprofitant els seus cada cop més grans moments de lleure (sovint involuntari) per observar l'evolució de les obres que es desenvolupen en el seu entorn. Obres que, a diferència del passat recent, en l'actualitat no solen comportar pas la construcció d'habitatges, sinó d'infraestructures i serveis públics.
En els darrers mesos el Govern de l'estat espanyol ha publicitat àmpliament la importància de l'obra pública per generar llocs de treball per a les persones desocupades en la construcció. Malgrat aquest efecte puntual sobre l'ocupació en moments de crisi econòmica, el principal benefici de l'obra pública rau en la contribució de les infraestructures a augmentar la productivitat futura de l'economia. Per exemple, més (i/o millors) vies de comunicació (per carretera, per tren o per via aèria, però també per via electrònica) permeten a les empreses obtenir més quantitat de producte per cada unitat de recurs productiu utilitzat. Al seu torn, una productivitat més elevada permet augmentar els nivells de vida futurs dels residents als indrets on es fan les inversions.
Quan viatgem a altres indrets de l'Estat, els gironins sovint tenim la sensació que estem quedant enrere pel que fa a infraestructures públiques. Aquesta sensació de quedar enrere és sovint difícil d'objectivar, ja que més enllà dels habituals anuncis i balls de xifres d'inversions futures que cada any es produeixen quan es presenten els pressupostos de l'Estat i de la Generalitat, les administracions públiques no publiquen dades dels resultats acumulats de les inversions efectives que es materialitzen al territori (que, com molt bé sabem els gironins, no necessàriament són iguals a les que s'havien projectat en un principi). Aquestes inversions acumulades al llarg del temps constitueixen (un cop tinguda en compte la seva pèrdua de valor per l'ús, l'obsolescència) el capital públic net existent a l'economia.
Recentment la Fundación BBVA i l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques han publicat la darrera edició dels estudis sobre les sèries històriques de capital públic a l'Estat espanyol i la seva distribució territorial per al període 1900-2005. L'anàlisi d'aquestes dades pels darrers anys permet veure com a Girona anem de mal en pitjor. Amb 9.404 ? (de l'any 2000), Girona era l'any 1998 la trenta-unena província de l'Estat per estoc de capital públic net real per càpita, per sobre de la mitjana estatal. Set anys després, Girona havia reculat 10 llocs en el rànquing i se situava en el lloc quaranta-u (per sota de la mitjana de l'Estat), amb un estoc de 9.956 ?. Això significa que de 1998 a 2005 l'estoc de capital públic per càpita va créixer a Girona només un 5,9% (és a dir, un 0,8% anual acumulatiu). És a dir, que només a Almeria l'estoc de capital públic per càpita va créixer menys que a Girona, mentre que al conjunt de l'Estat hi va créixer un 23% (vegeu el gràfic adjunt).
Aquestes dades posen de manifest que realment a les comarques gironines estem quedant enrere pel que fa a infraestructures públiques. Quan considerem aquesta situació conjuntament amb les molt pobres evolucions tant de la competitivitat com de la productivitat a Girona en els darrers anys, el panorama de futur que emergeix per a l'economia gironina no és gens prometedor. I encara ho és menys si ens adonem que en èpoques de vaques magres i d'elevats dèficits públics difícilment es prendran mesures per corregir la manca d'inversió de les èpoques de vaques grasses.