fusió de caixes: cal ajustar les proporcions

JORDI COMAS El proppassat 25 de novembre va finalitzar la primera fase de la reordenació del mapa de caixes d'estalvis catalanes amb l'anunci de fusió de les caixes Penedès i Laietana. En poc més de cinc mesos, el mapa de caixes d'estalvis catalanes ha passat de deu entitats a quatre. Tots els grups, excepte La Caixa, han participat en un procés que vol fer-ne augmentar la solvència i eficiència per adaptar-les al nou entorn econòmic de la crisi i la postcrisi.
Des la FOEG, volem felicitar les caixes catalanes per haver complert els requeriments que planteja la reordenació financera i haver-ho fet abans de la data límit del 31 de desembre assenyalada pel Govern espanyol. Ara, cal atorgar celeritat i seny a les integracions en curs i completar els processos de fusió endegats. I això, amb independència de presumibles futures integracions, com les apuntades pel Departament d'Economia de la Generalitat, per deixar el mapa català en només tres caixes (La Caixa, Catalunya-Tarragona-Manresa i tota la resta, Caixa de Girona inclosa) i de l'interès que puguin tenir algunes per créixer fora del mercat català.
De tot això, ja se'n parlarà en el seu moment, si s'escau. Ara, és prioritari fer arribar a bon port el que hi ha concertat. Garantir que en surtin ben parats el crèdit i el suport financer a les empreses i a la indústria catalana, que es mantingui l'autonomia territorial de les respectives obres socials i que neixin projectes sòlids de futur. També cal vetllar pel manteniment de la normativa de caixes catalana, que podria quedar afectada per segons quines condicions imposi el FROB a les seves aportacions dineràries, i, finalment, delimitar convenientment les quotes de participació entre fusionades.
En això últim, des la FOEG hem quedat sorpresos dels percentatges avançats recentment, que apunten les següents proporcions: 35% per a Caixa Sabadell i Terrassa, 23% per a Caixa Girona i 7% per a Caixa Manlleu. Coneixent els vincles i interessos entre totes elles a les nostres comarques, veuríem amb més bons ulls quotes més paritàries i representatives pel pes que cadascuna té en el teixit empresarial i social gironí. Així, 30%, 30%, 30% i 10%, respectivament, seria la combinació més ajustada al grau de penetració de cadascuna a les comarques gironines, i la proporció més adient per bastir millors sinergies de futur.