Girona és la demarcació catalana amb major presència d´empreses familiars

BARCELONA | ACN El 81% de les empreses gironines són familiars. De fet, Girona és la província catalana on aquest tipus de negoci té una major presència, seguida de Lleida, amb el 72%; Tarragona, amb el 73%; i Barcelona, amb el 62,4%. És una de les dades que recull l'estudi "Situació i perspectives econòmiques de l'empresa familiar a Catalunya", que han elaborat la Càtedra d'Empresa Familiar de la Universitat de Girona (UdG) i la Fundació Casademont.
Una de les conclusions de l'informe és que les empreses familiars "han descartat" acollir-se als expedients de regulació de l'ocupació (ERO) per fer els ajustos de plantilla durant aquests anys de crisi i han optat per solucions a mida dels treballadors amb l'objectiu de quedar-se els més productius. Aquest fet, segons l'estudi, deixa les empreses familiars millor preparades per sortir de la crisi.
L'estudi també indica que l'antiguitat mitjana de les empreses familiars és 2,47 anys més elevada que les empreses no familiars, en concret, 17,47 anys contra 15 anys d'antiguitat, cosa que suposa una major taxa de supervivència a favor de les pimes familiars.

Activitat diversificada
Per sectors d'activitat, l'empresa familiar està molt diversificada, tot i que el pes més important és en el sector manufacturer, el 27,5% de les empreses; el comerç, el 28,1%, i altres serveis, que registra el 24,5%. Per contra, l'activitat en el sector de la construcció és la menys important, amb un 18,1%.
Un dels factors més ben valorats pels autors de l'estudi és que les empreses familiars han estat menys "agressives" en la seva política d'endeutament que les empreses que no tenen origen familiar. Així, en dades dels balanços i dels comptes de resultats del 2006 i el 2007, l'estudi afirma que l'endeutament de les empreses familiars és menor que les altres.
Una de les responsables de l'estudi, Àngels Xabadia, afirma que aquest menor endeutament de les empreses familiars les fa més sòlides per afrontar la sortida de la crisi.
Xabadia també creu que entre el 2006 i el 2007 ja es va poder observar un indicador que feia preveure la crisi. L'autora considera que aquest senyal procedia de la reducció del 8% dels actius immobilitzats, cosa que s'ha d'interpretar com una tendència a la desinversió per "aprimar" d'aquesta manera les estructures de les empreses.
Les societats familiars, aporten més de la meitat, el 53%, del total de les vendes de totes les empreses catalanes, segons reflecteix l'estudi.