Catalunya és una de les comunitats que posa més traves a l´obertura de comerços

GIRONA | S. BONET Obrir un comerç a Catalunya és més difícil que fer-ho a Madrid o Galícia. Segons un informe que acaba de publicar La Caixa, aquesta comunitat autònoma ocupa el quart lloc en el rànquing nacional d'impediments regulatoris a la implantació d'aquests negocis. Només Astúries, Extremadura i Aragó posen més entrebancs a l'obertura de nous comerços.
Així, en una escala del 0 al 7, Catalunya obté més de cinc punts. A l'altre costat de balança se situa Galícia, amb una valoració que ronda el 3, i la Rioja, que se situa sobre els 4 punts.
A més, l'horari setmanal i les obertures dominicals estan entre els més baixos del país. El mateix passa en els períodes de rebaixes. A Catalunya són 121 dies a l'any, mentre que en algunes comunitats autònomes els descomptes s'allarguen fins als 150.
Algunes de les regions més restrictives, com ara Astúries, justifiquen la regulació per l'elevada densitat comercial. Una situació que no es produeix a Catalunya, on aquesta se situa en 182 metres quadrats per cada mil habitants, una de les més baixes de tot el país.

Simplificar els tràmits
Les barreres a l'obertura de nous comerços podrien tenir els dies comptats. La Unió Europea, a través d'una directiva de serveis anomenada Bolkestein, vol flexibilitzar al màxim les condicions per la creació de nous establiments.
Per adaptar-se a la normativa europea, que entrarà en vigor l'1 de gener de 2010, el Govern espanyol va aprovar aquest estiu, amb l'oposició del PP, un projecte de reforma de la llei d'ordenament del comerç minorista.
Canvien les cartes del joc, però no les seves regles. La nova legislació estatal deixa un ampli marge de maniobra a les comunitats autònomes, que mantidran la potestat per atorgar les llicències d'obertura dels nous centres comercials.
Un cop adaptada la normativa estatal, ara és el torn de les legislacions autonòmiques. El Govern català té previst aprovar el 22 de desembre el drecret llei del sector per evitar, d'aquesta manera, qualsevol sanció per part de la Unió Europea. Aquest decret és un primer pas cap a la llei definitiva del sector. El Govern català no ha avançat els detalls sobre com quedarà la nova llei del comerç, ja que encara s'estan acabant de concretar alguns detalls. No obstant, ja ha avançat que en establiments més grans de 2.500 metres quadrats es demanarà una autorització prèvia, perquè tenen un efecte sobre la mobilitat o la densitat del trànsit.
A l'espera de conèixer els detalls de la nova llei del comerç, Jordi Rotllan, vicepresident de Pimec Comerç Girona, reclama que aquesta es correspongui amb les directrius consensuades pels comerciants el 15 de juliol passat i que es van presentar a tots els partits polítics catalans.
"No tindria cap sentit que el Govern tirés endavant una normativa que no s'ajusta al que el sector va pactar", assegura Rotllan.

Luxemburg, el més restrictiu
Dins el denominat indicador d'impediments regulatoris del comerç, Espanya figura en la desena posició dels països que formen part de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), amb una puntuació mitjana que s'aproxima als 2,5 punts sobre un màxim de 6. Luxemburg se situa com l'estat més intervencionista, seguit per Bèlgica, Austria, Polònia i Finlàndia. Els Estats Units ocupen la tretzena posició, per sobre del Japó i Alemanya.
Tot i que no posa cap cas d'exemple, l'estudi el·laborat per La Caixa adverteix dels perills d'una regulació excessiva en el comerç, que, al seu parer, pot "dificultar l'assignació eficaç de recursos, alhora que perjudica les empreses més eficients i dinàmiques". A més, els responsables del document també asseguren que les regulacions, de ser anticompetitives, "afecten l'eficiència dels serveis", posant de manifest que "els estudis demostren que quant major és el grau de regulació dels serveis, menys tendeix a créixer la productivitats del conjunt de l'economia". Segons l'informe, "el creixement de la productivitat és determinant en els avenços en els nivells de renta i riquesa, tant a nivell relatiu com absolut".

Model de ciutat
El vicepresident de Pimec Comerç Girona, Jordi Rotllan, nega que Catalunya posi impediments a l'obertura de nous comerços. "Aquí pot obrir qui vulgui i fer-ho amb les dimensions que consideri oportunes", diu. No obstant, puntualitza que l'obertura ha de concordar amb el "model de ciutat catalana". "Seria un error obrir grans establiments comercials al mig d'un camp. Això obligaria que la gent s'hi hagués de desplaçar amb cotxe. A més, suposaria uns sobre-costos per fer-hi arribar la llum i l'aigua", conclou.