En en un esprint de quatre hores, la consellera de Treball s'ha de reunir amb alcaldes de 4 municipis gironins beneficiats per un pla per recol·locar treballadors afectats per la crisi del sector tèxtil, concedirà una roda de premsa i aquesta entrevista, i acabarà la seva jornada gironina amb una visita a l'Aula de Recerca Intensiva de Feina d'Olot. Una atapeïda agenda que no li impedeixen certa reflexió davant les nostres preguntes.
Per què un pla específic per als afectats per la crisi del tèxtil i no un, per exemple, per la crisi de la indústria auxiliar de l'automoció?
És fruit d'uns ajuts extraordinaris que hi ha del Fons Europeu de la Globalització, que beneficia els afectats per ERO al tèxtil al llarg de 2008, i que cofinança la Generalitat en un 50%. Hem començat pel tèxtil, però estem estudiant si el sector auxiliar de l'automoció se'n podrà beneficiar també en un futur.
Les dades d'expedients de regulació d'ocupació d'aquest any mostren un predomini dels expedients temporals, per sobre dels que suposen acomiadaments...
És una bona notícia, malgrat que ens continua preocupant que segueixi pujant la desocupació i el degoteig diari de gent que ve a les Oficines de Treball. No obstant, en aquesta crisi, a diferència de l'anterior, la suspensió temporal de contractes és la forma majoritària, quan entre els anys 1992 i 1994 els ERO més utilitzats van ser els que suposaven l'extinció dels contractes. S'està notant també que moltes empreses no fan una utilització al 100% de les mesures de suspensió de contractes que tenien autoritzades, cosa que significa que estem millor que ara fa un any.
Els parats de llarga durada (els que porten més de dotze mesos ?desocupats) s'han duplicat en només un any
Això és preocupant. Hem d'evitar arribar a una bossa d'aturats crònics i que es puguin reconvertir cap a sectors que generaran ocupació. M'agradaria recordar els 30 compromisos signats a finals de desembre per la Generalitat i els agents socials, que té com una de les prioritats la formació per als aturats. Pensi que després dels sis primers mesos, a un aturat li costa més trobar feina. Hem d'impulsar l'assessorament a les persones que estan a l'atur perquè deixin el més aviat possible aquesta situació, però també l'emprenedoria. El projecte Impuls, gràcies a l'acord de finançament, compta amb una important dotació pressupostària.
És partidària d'allargar el programa que preveu pagar 420 euros mensuals als parats que esgotin totes les prestacions?
Fa pocs dies la Generalitat va flexibilitzar els requisits d'accés a la renda mínima d'inserció, que és també per aquesta gent que no té recursos i que ja ha esgotat totes les prestacions i subsidis. Però si l'ajut dels 420 euros s'ha de prorrogar, crec que s'hauria de formular d'una manera diferent. Aquest febrer haurem de fer balanç de com ha evolucionat... Hem de fer que la gent es formi més. La formació és la principal eina per millorar l'ocupabilitat. Si fos responsable d'una empresa que ha de decidir una contractació, optaré per aquella persona que durant el seu període d'atur, d'inactivitat, s'ha dedicat a formar-se. Aquesta és una de les claus. Si el mercat de treball canvia, les nostres competències han de canviar.
Insisteix molt en la formació. L'oferta pública de formació per a aturats és suficient per arribar a tots els desocupats?
Aquest any sí. L'any passat vam arribar a 170.000 persones i aquest, gràcies al programa Impuls, intentarem arribar a les 300.000. A més, el Govern ha aprovat destinar 12 milions d'euros a crèdits-formació, per a la gent que no es vulgui formar amb la nostra oferta formativa i que vulgui realitzar, per exemple, postgraus.
S'hauria d'obligar tots els aturats a formar-se?
Sí.
Fins al punt de retirar-los la prestació d'atur si no ho fan?
No fins aquest punt, però s'hauria d'incentivar. No hauria de cobrar el mateix el que s'està a casa sense fer res que el que fa l'esforç de formar-se. Però per això obligaria a canvis de legislació. Avui, la normativa ens diu que durant els 100 primers dies les persones aturades no estan obligades a fer res.... i és precisament en aquest període quan més ocupable és la gent.
Què pensa dels aturats que reben ofertes de treball del SOC i les rebutgen?
Això ja no ens passa. La gent ja no pensa que pot estar uns mesos cobrant l'atur sense fer res i que quan vulgui trobarà una feina amb facilitat.
Però veiem treballadors cobrar en negre per no perdre prestacions?
L'increment de l'economia submergida és un dels principals riscos d'aquesta crisi. Des del Departament de Treball no tolerarem aquesta situació. Estem al s. XXI, som un país desenvolupat que competeix amb els millors països. No ens podem permetre esquemes laborals propis del segle passat. A partir del març, amb el traspàs de la Inspecció de Treball, intensificarem les accions contra l'economia submergida. No ens podem permetre que quan la cosa comenci a anar millor s'incrementi l'economia submergida. L'empresa perd perquè tindrà sancions, però el treballador, si el troben treballant en negre, es quedarà sense prestacions.
En el cas de l'economia submergida es plantegen, com en el cas de la sinistralitat laboral, publicar el nom de les empreses que reiteradament incompleixin la normativa?
No tenim competències legislatives per fer-ho. Però haurem de donar indicis de quins sectors i territoris són on més augmenta l'economia submergida.
La crisi ha fet baixar la sinistralitat laboral?
Ens preocupa que l'índex d'incidència en la construcció ha pujat. Sembla que la crisi ha relaxat les condicions de seguretat. Això no pot ser i actuarem amb contundència.
ORIOL PUIG
