El frob no serà una festa

L'articulista considera que les participacions preferents en mans del FROB poden acabar essent comprades per inversors particulars

LLUÍS PLANAS Amb la diligència i rapidesa de reflexos que el caracteritza, el Ministeri d'Economia ha declarat, després de només any i mig de que esclatés la crisi financera, que aviat tindrà preparada la proposta del FROB per a enviar-la a Brussel·les. De ben segur que si la Sra. Kroes hagués tingut els papers l'hivern passat, pràcticament qualsevol pla hauria rebut totes les benediccions. Ningú s'imagina a la comissària de Competència posant entrebancs en aquells moments tant delicats. Ara els temps han canviat i els problemes de la banca espanyola ja no son urgències històriques per a Europa.

Cal aclarir que la part significativa dels fons del FROB ja no seran de cap manera "ajuts" a preus tous, si no que es tractarà de finançament via adquisició de participacions preferents que es proporcionarà a les entitats implicades amb tres condicions ben clares: limitació en el temps, limitació en l'import i tipus d'interès de mercat.

Si a una empresa li atorguessin finançament a retornar íntegrament abans de cinc anys, com a màxim del 2% de les inversions i amb un tipus d'interès entre el 7 i el 9%, potser se sentiria alleujada, però no faria bots d'alegria. Doncs bé, tot apunta que aquest és el FROB que ara pot aprovar la Unió Europea.

Ni cal dir que en un entorn de fort creixement la banca podria obtenir resultats suficients per retornar en un quinquenni els fons del FROB i anar pagant els interessos. Evidentment, no és el cas. L'única sortida raonable és que en el seu moment les participacions preferents en mans del FROB siguin comprades per inversors particulars en lloc de pretendre fer-les retornar de cop per les entitats creditícies. En aquest sentit una venda esgraonada de les participacions del FROB al mercat en subhastes anyals al llarg de set períodes pot esdevenir una solució transparent i realitzable.

Es ben curiós com ara que els problemes de l'agenda reguladora europea i americana són principalment com limitar les dimensions de les grans entitats (too big to fail) i com retenir recursos a la banca per a dotar un front per a futures contingències (la taxa sueca), aquí encara s'està discutint com concentrar entitats i donar fons per a contingències passades. En fi, són els petits inconvenients de portar el calendari més d'un any endarrerit.