El president del BBVA rebrà una pensió de prop de 80 milions d´euros

MADRID | EFE/DDG
El president del BBVA, Francisco González, que ja ha complert 65 anys, rebrà quan deixi d'exercir el seu càrrec una pensió de jubilació de 79,77 milions d'euros, dels quals 72,55 milions ja estan dotats amb càrrec a resultats d'exercicis anteriors. A més, dins del pla de retribució en accions a llarg termini, el consell d'administració del BBVA va aprovar que el president rebés 454.400 accions del banc.
González va percebre un salari total de 5,32 milions d'euros l'exercici 2009, un 0,5 per cent menys que els 5,34 milions guanyats un any abans, segons l'últim informe de Govern Corporatiu registrat davant la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV).
D'aquesta quantitat, González va tornar a cobrar l'any passat un sou fix d'1,92 milions d'euros, que es mantindrà el 2010, mentre que el salari variable (que s'estableix principalment en funció del benefici i l'eficiència del banc) va arribar als 3,39 milions, un 0,80% menys que els 3,42 milions de 2008.
Per la seva banda, l'actual conseller delegat del BBVA, Ángel Cano, que va accedir al càrrec l'octubre de 2009, va rebre en el conjunt de l'any un salari total de 2,2 milions d'euros, dels quals 800.000 euros eren en concepte de sou fix.
El 2010, no obstant això, Cano rebrà 1,25 milions de salari fix, la mateixa quantitat que hauria ingressat el seu antecessor en el càrrec, José Ignacio Goirigolzarri, si hagués seguit com conseller delegat fins a final de 2009.
Ángel Cano, que manté l'esquema de jubilació anticipada, estàndard per a tots els empleats del banc, consistent en un 75% del salari pensionable abans de complir 55 anys i un 85% després dels 55. Això suposava, a finals de 2009, una provisió de 13,75 milions d'euros en matèria de previsió.

S'acaben els blindatges
Tot i les milionàries xifres de salaris i pensions, el BBVA ha informat a la CNMV que ha eliminat les indemnitzacions per cessament dels seus consellers, coneguts com a blindatges. D'acord amb aquesta mesura, González renunciaria als 93,70 milions a què tenia dret si l'entitat decidia prescindir sense causa justificada dels seus serveis.