"El nostre sistema de relacions laborals no és només ineficient, és també tremendament injust"

Economista del Banc Mundial i professor de la UdG en excedència Va ser un dels acadèmics que l'any passat va redacar el conegut com "Manifiesto de los 100", impulsat per un grup d'experts de diferents universitats i institucions que proposen un contracte únic i una reforma del mercat laboral per sortir de la crisi. Des de fa uns mesos treballa al Banc Munidial, a l'Oficina de l'Economista en Cap per a l'Amèrica Llatina i el Carib, però segueix atent a l'actualitat de casa nostra.

Pocs dies abans que el Govern Zapatero presentés als agents socials la seva proposta de reforma laboral, vam localitzar un economista de passat gironí molt recent que es troba entre els autors d'un dels documents de debat més comentats els últims mesos.

El creixement de l'atur està donant la raó als acadèmics que vau reclamar una reforma profunda del mercat de treball?

La situació del mercat de treball a Espanya és molt precària. Amb una taxa d'atur que s'acosta al 19% i una desocupació juvenil que supera el 40%. És insostenible. No era gaire difícil preveure el creixement de l'atur quan vam posar en marxa la nostra proposta de reforma. El que està passant evidencia el desequilibri del mercat de treball espanyol, caracteritzat per una excessiva volatilitat. Creem gran quantitat d'ocupació precària durant les expansions en sectors d'escassa qualificació i productivitat, i en destruïm tanta o més durant les recessions.

Tot Europa està en crisi, però la taxa d'atur espanyola duplica la mitjana de la Unió Europea. És atribuïble a la legislació laboral?

No en la seva totalitat, però en gran mesura. Tenim un mercat de treball massa rígid en el cor i massa flexible en la perifèria. Una negociació col·lectiva anacrònica, un sistema d'ajuda a la recol·locació dels desocupats altament ineficient i una segmentació de contractes entre temporals i indefinits que afavoreix la ràpida destrucció d'ocupació i desincentiva la formació dels treballadors. Cap d'aquestes característiques ajuden a suavitzar l'efecte de la recessió internacional al mercat de treball.

Hi ha massa tipologia de contractes?

Sens dubte. Actualment hi ha 17 tipus de contracte, un menú massa ampli que permet amb facilitat tota mena d'irregularitats per part de les empreses. Cal simplificar l'actual menú de contractes de treball amb indemnitzacions per acomiadament tan diferents. Excepte pel contracte d'interinitat, per a la substitució de treballadors en baixa temporal, la resta dels contractes temporals ha de desaparèixer, unificant contractes temporals i indefinits en un únic contracte amb indemnitzacions creixents amb l'antiguitat en l'empresa.

Creu que els grans perjudicats per la normativa actual són els joves?

La dualitat del mercat de treball espanyol, amb un segment marcat per una excessiva rotació (treballadors amb contracte temporal) i un segment massa rígid (treballadors amb contractes indefinits) desafavoreix aquells col·lectius que mostren més propensió a les entrades i sortides al mercat de treball: dones i joves. Aquest és un altre motiu pel qual necessitem una reforma integral. El nostre sistema de relacions laborals no és només ineficient, és també tremendament injust.

Creu que les indemnitzacions per acomiadament són cares? Que proposa en aquest sentit?

La nostra proposta és que hi hagi un únic contracte indefinit, que tindria una indemnització per any de servei creixent amb l'antiguitat. La idea no és reduir el cost d'acomiadament, sinó trencar amb l'abisme de costos d'acomiadament que existeix actualment entre treballadors temporals i indefinits. Per exemple, proposem que el nou contracte ?con?tracte, que comença amb una indemnització per acomiadament de 12 dies de salari per any treballat (més gran que els vuit dies actuals dels temporals), arribi a un valor estable de 36 després de dotze anys en l'empresa, tenint un augment de dos dies per cada any treballat. Hem fet simulacions per veure quins efectes tindria aquest tipus de contracte. El treball del professor José Ignacio García Pérez demostra que el nou contracte no alteraria en excés les indemnitzacions per acomiadament mitjanes esperades, com a mínim en els pròxims 10 anys. Sí en canvi tindria un efecte molt significatiu a reduir l'excessiva rotació del mercat de treball, millorant-ne l'eficiència.

Té sentit parlar d'allargar la vida laboral dels treballadors al mateix temps que veiem una allau de prejubilacions?

No en té, i les mesures que el Govern està posant a sobre de la taula durant els últims dies semblen anar en la direcció adequada. Cal permetre flexibilitat en l'edat de jubilació, però eliminar qualsevol mena d'incentiu a les prejubilacions. Si una empresa o un treballador estan disposats a arribar a un acord de prejubilació, perfecte, però que siguin ells i no la societat els que assumeixin les conseqüències econòmiques d'aquest acord.

Què falla en el mecanisme de la negociació col·lectiva?

La negociació col·lectiva ha canviat molt poc des dels anys de la transició, quan Espanya era una economia molt més tancada a l'exterior. Espanya és, juntament amb Bèlgica i Luxemburg, dels pocs països de la UE que segueixen tenint un gran nivell d'indiciació salarial. Aquesta política té un objectiu clar, que és protegir el poder adquisitiu dels treballadors. Però hem d'entendre que també té un cost evident. Si una empresa pateix un xoc negatiu important i no aconsegueix moderar els seus costos salarials, ajustarà els costos del treball per una altra banda, probablement reduint llocs de treball. Quina ocupació reduiria avui a Espanya? Evidentment treballadors temporals. Tenim aquí un segon motiu que explica l'alta rotació entre els temporals a Espanya. Necessitem un sistema de negociació col·lectiva que permeti un millor ajustament dels salaris a la productivitat de les empreses, permetent que competeixin en un món globalitzat i de ràpid canvi tecnològic. Per això proposem reformes que donin més importància a la negociació en l'àmbit empresarial.

Té sentit parlar de canvi de model productiu que no inclogui una reforma laboral?

El sistema productiu d'una economia no és independent del marc que regeix el funcionament del seu mercat de treball. No obstant això, el canvi de sistema productiu necessita no només noves polítiques del mercat de treball. En primer lloc, necessita una reforma educativa. En segon, racionalització i potenciació de les polítiques d'R+D. Ara bé, encara fent reformes que millorin la posició de la nostra economia en aquests dos últims àmbits, no aconseguirem crear ocupació de qualitat i ràpidament sense reformar el mercat de treball.

Hi ha qui diu que Espanya tardarà 2 o 3 anys a crear ocupació net i una dècada a recuperar taxes d'atur inferiors al 10%. Està d'acord?

Els economistes hem demostrat una i una altra vegada la nostra incapacitat per predir el futur, la qual cosa té sentit, ja que el que passarà al mercat de treball depèn en gran mesura del que el Govern, sindicats i patronal aconsegueixin acordar en les pròximes setmanes. Sí sembla clar que la recuperació de l'ocupació serà molt lenta si no fem les reformes adequades. Per això mateix necessitem una reforma integral del mercat de treball, una reforma que deixi de banda tòpics com que "tota reforma passa per retallar drets dels treballadors" i es prengui seriosament la necessitat de crear ocupació de qualitat.