Sindicats, endavant!

L'autora replica les crítiques rebudes a la tasca dels sindicats i exposa el creixement d'aquestes organitzacions a Girona els últims anys

DOLORS BASSA "No pretenguem que les coses canviïn si seguim fent el mateix". Aquesta és una frase d'Einstein, que es feia servir diumenge en un article d'aquest diari per criticar entre altres, els sindicats.
Es deia que som retrògrads, que tenim un llenguatge leninista, que molts som alliberats, que no tenim afiliació... Bé, tot allò que ens diuen els que volen criticar i no són capaços d'explicar el que fem. A comarques gironines, en concret a la UGT, l'afiliació ha augmentat any darrere any en una mitjana d'un 15% a un 20 % cada any. Quant a representació sindical a l'empresa el nombre de delegats i delegades ha augmentat considerablement i ha passat en pocs anys de 500 a 2.800 fins a esdevenir el primer sindicat majoritària a la nostra demarcació.
Juntament amb l'altre sindicat majoritari, tenim el 70 % de la representació en les empreses. Aquesta xifra representa més de 5.000 delegats /des; i això tenint en compte que la gran majoria són empreses petites i mitjanes, i que com tothom sap, és on és més difícil la tasca sindical.
El nostre objectiu es defensar els drets dels treballadors /es i així ho fem dia darrere dia, en els centres de treball, i la tasca no és ni fàcil ni especialment gratificant.
La majoria dels delegats/des ho fan en condicions difícils , treballen en un marc poc favorable i més en temps com ara de crisi, on les dificultats i la precarietat és l'eina dominant de molts empresaris.
Negociar puges salarials justes per no perdre el poder adquisitiu dels companys/es, aplicar i millorar les bases dels convenis dels diversos sectors, intentar aplicar plans d'igualtat en el mateix centre, cercar formes de flexibilitat que afavoreixin els treballadors/es i alhora el bon funcionament de l'empresa, quan les dificultats són la prioritat estar a l'aguait per perdre el menor nombre de llocs de treball possible i cercar les formes indispensables per temporalitzar les suspensions de feina... Tot això i molt més, és la tasca dels delegats i delegades, persones que en el fons el que fan es dedicar el seu temps, als companys/es, a l'empresa, al sector i a la justícia social.
Els que formem part de les cúpules -si de ser la representació d'un sindicat en unes comarques se'n pot dir cúpula- treballem moltes més hores que si estiguéssim en el centre de treball i intentem transmetre les idees generalitzades que ens aporten justament els mateixos delegats/des amb un llenguatge planer i a l'abast de tothom. Per tant, poca trencadissa leninista en el llenguatge.
Tenir la taxa d'atur més alta de Catalunya, que prové bàsicament de persones del sector de la construcció, de l'estacionalitat del sector serveis, és un greu problema, per això,defensem que les politiques socials per les persones aturades siguin la prioritat dels governants municipals, comarcals i catalans, només així podrem obtenir una adient cohesió social en la nostra demarcació .
La lluita per aconseguir una remuneració justa en cada sector, un treball qualificat amb millor formació pels treballadors/es, una eradicació de la precarització del mercat laboral i unes pensions dignes són algunes de les tasques que defensem i defensarem, no com a cants de sirena ,sinó com a veritables reivindicacions per a tothom. Per tant, seguirem treballant per canviar tot allò que no sigui fer un pas endavant per aconseguir un món més just i millor per a tothom.