Les empreses amb dificultats podran ajornar l´aplicació de l´augment salarial pactat

MADRID | AGÈNCIES/DDG
Les empreses amb dificultats econòmiques podran posposar els increments salarials pactats pels agents socials a l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2010-2012 i plantejar nous terminis per recuperar els salaris que s'hagin deixat de pagar. Així mateix, amb l'objectiu d'evitar que la recuperació de l'ocupació "es canalitzi a través de la temporalitat", els sindicats UGT i CCOO i les patronals CEOE i Cepime han pactat "analitzar la conveniència, o no, de determinar el volum global de contractacions temporals", el que obre la porta a la fixació de quotes d'eventuals.
Així, ho estableix l'Acord per a l'Ocupació i la Negociació Col·lectiva 2010-2012 que ahir van subscriure els agents socials L'acord serà vigent a tres anys i recull l'obligació que en sis mesos els agents socials reformin el sistema de negociació col·lectiva per adaptar el mercat laboral a les noves necessitats dels treballadors i de les empreses.
Les pujades salarials pactades amb la patronal, d'un màxim de l'1% per a 2010, entre l'1% i el 2% per a 2011 i entre l'1,5% i el 2,5% per a 2012, s'ha garantit mitjançant una clàusula de revisió salarial de manteniment del poder adquisitiu.
Va puntualitzar que si per les condicions econòmiques les empreses no poden aplicar aquestes pujades salarials, l'Acord estableix que els empresaris han de posar-ho en coneixement de la Comissió Paritària o Mixta del Conveni Col·lectiu, justificant les raons d'inestabilitat econòmica per les quals es pretén no aplicar-lo i plantejar nous terminis per recuperar els salaris que s'han deixat de pagar.
"En absolut la no aplicació de l'Acord suposarà pèrdua salarial per als treballadors", va asseverar el secretari d'Acció Sindical d'UGT, Toni Ferrer. Va afegir que el cas de desacords el sistema d'arbitratge també ha d'oferir alternatives per buscar una política de manteniment de l'ocupació.
Va precisar que l'objectiu principal és la creació de llocs de treball i la reducció de la temporalitat injustificada, i va recordar el caràcter obligatori de l'Acord que "assenta que la negociació col·lectiva és l'eix central per afrontar els problemes i dificultats que té l'economia i l'ocupació".
En aquest sentit, va afegir que marca en un horitzó de tres anys unes referències salarials que estan "dins de l'objectiu de preus del 2% del Banc Central Europeu".
El president de la CEOE, Gerardo Díaz Ferrán va assegurar que els agents socials "seguiran treballant de manera bilateral i, quan calgui, també amb el Govern" per aconseguir una major flexibilitat interna de les empreses i avançar en qüestions com l'absentisme o el treball a temps parcial. "Aquest acord ha de ser un va imposar i un esperó perquè seguim treballant les dues parts", va afegir per deixar caure a més que "a continuació, ha de seguir una reforma laboral".
Menció especial va merèixer per a la patronal el pacte de moderació salarial assolit, que, al seu judici, esvaeeix part de la "incertesa" sobre els costos laborals per a l'empresariat en un moment en què moltes empreses lluiten "per sobreviure".
Per la seva banda, els sindicats no van parlar d'emprendre a partir d'ara una reforma laboral, encara que van coincidir que l'acord ha d'establir les bases de noves negociacions. Tan sols secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo va apuntar que la negociació col·lectiva "té més potencialitat que qualsevol pretesa reforma laboral" per millorar la competitivitat de les empreses.
En aquest sentit, va defensar que és l'hora de portar a terme "com més aviat millor" una reforma de la negociació col·lectiva. "El necessari canvi de model productiu necessita un model de relacions laborals modern i diferent", va sentenciar.

Temes pendents
Toxo va concretar, a més, que l'acord neix amb la vocació que, a través d'una negociació "durant els pròxims mesos", es puguin abordar matèries "summament transcendents" com la salut i la seguretat a la feina, la igualtat i l'absentismes laboral.
Des de la UGT, el seu líder Cándido Méndez va considerar que "hi ha un punt de trobada" suficient per emprendre una reforma de la negociació col·lectiva, i va precisar que aquesta hauria d'estendre's a l'àmbit de les pimes. "No cal negar la negociació col·lectiva a les pimes", va afirmar.