Dimarts, el president Zapatero anunciava una pròrroga de sis mesos dels ajuts destinats als desocupats que han esgotat la prestació d'atur. Són un total de 426 euros mensuals que ja han rebut uns 300.000 aturats i que, probablement, beneficiarà 200.000 persones més. Mentre Zapatero anunciava aquesta mesura al Senat, Daniel Rey intentava per enèssima vegada tramitar aquesta prestació, bloquejada per culpa de la burocràcia.

Asturià de naixement, l'última feina d'aquest dissenyador gràfic va ser en una empresa de rotulació d'Irun. Quan es va quedar a l'atur, amb un company que dominava el francès van decidir provar sort a la ciutat francesa de Bordeus. Abans, però, va cursar la documentació necessària per poder cobrar la prestació d'atur que tenia pendent en una oficina d'ocupació a França. Aquesta "exportació" de la prestació és un dret de tots els treballadors de la UE.

Després de tres mesos, i sense haver trobat feina, Daniel Rey i el seu company decideixen tornar. A l'oficina de treball francesa li segellen els documents pertinents i li preparen el formulari que, un cop a Espanya, ha de permetre-li tramitar l'ajut dels 426 euros mensuals.

Van decidir tornar a l'Estat per la frontera catalana i buscar feina a l'Alt Empordà i Girona, atrets pel pes industrial de la zona. Un cop instal·lat a Figueres, fa prop d'un mes, es va adreçar a l'Oficina de Treball per tal d'obtenir l'ajut. La resposta va ser una gerra d'aigua freda: "A França m'havien omplert el formulari 303/0 i aquí em demanen el 303/5. Em diuen que sense aquest document, per molt dret que hi tingui no puc cobrar".

Des d'aleshores, Daniel ha fet múltiples intents per solucionar la seva situació, però sembla completament bloquejada. Ahir, a la direcció provincial de l'Inem li van explicar que "han enviat una carta a l'oficina francesa i que esperen la resposta". "El més sorprenent de tot és que ho han fet en castellà, com si fos una llengua habitual en aquell país!", es lamenta.

La seva situació comença a ser desesperada: "Vivim en un cotxe i vaig tirant amb el poc que queda a la llibreta d'estalvis. Mentrestant, ells et diuen, amb un somriure a la boca, que tinguis paciència, però es neguen a fer una trucada a França per confirmar que els tràmits s'estan fent". Tot i que cada dia que passa és més complicat, Daniel no vol acudir als serveis socials: "No sóc un indigent, sinó un ciutadà amb uns drets reconeguts que no se'm volen fer efectius".