Nestlé veu Dolce Gusto com a pulmó de desenvolupament a Girona

GIRONA | DDG "El nostre pulmó de desenvolupament és Girona, on podem arribar a produir fins a 400 milions de càpsules a l'any", assegurava fa pocs dies el vicepresident executiu de Nestlé Laurent Freixe al diari Expansión. Es referia al potencial de creixement de la planta de producció de càpsules de cafè amb el sistema Dolce Gusto, posada en marxa l'any passat a Girona i en la que actualment funcionen dues de les quatre línies de producció previstes.

I és que Dolce Gusto és la marca que més creix de Nestlé, fins i tot més que la més exclusiva Nespresso. Només l'any passat, les vendes d'aquest sistema de capsules -associat a unes cafeteres del a marca Krups- van augmentar un 70% a Europa. En total es van vendre 1,2 milions de cafeteres.

A dia d'avui, Nestlé comercialitza Dolce Gusto a 23 països, la majoria europeus. "El producte funciona en qualsevol entorn de mercat. Per això, hem decidit que al 2010 llançarem Dolce Gusto a la resta de països europeus on encara no ha arribat la marca", deia Freixe en l'entrevista realitzada pel rotatiu ecoòmic. Entre els nous mercats als que arribarà aquest any hi ha Rússia, Grècia, Ucraïna, països bàltics i escandinaus.
Per al vicepresident de Nestlé, "això és una bona notícia per a la planta de Girona, en la qual hem invertit 45 milions d'euros" i que serà clau per a l'expansió internacional de la marca, ja que el primer centre de producció de Dolce Gusto construit al Regne Unit està saturat. "El nostre pulmó de desenvolupament és Girona, on podem arribar a produir fins a 400 milions de càpsules a l'any", va explicar.

Un mercat amb recorregut

Nestlé considera que el mercat encara té molt recorregut, ja que, per exemple, a Espanya només el 10% de les famílies tenen màquina de cafè, davant d'altres països on aquest percentatge supera el 50%.

En la mateixa entrevista, Laurent Freixe assegurava que Espanya ha estat el "pitjor país d'Europa Occidental" i on "s'ha notat més l'impacte de la crisi econòmica". Per segments, el consum fora de la llar és el que ha patit un descens més important, mentre que els productes de gamma més alta van tenir un bon comportament.