No podem perdre més temps

L'autor es felicita per la decissió de frenar la
fusió i reclama canvis en l'alta direcció

RAMÓN VERGÉS Cal felicitar al Consell d'Administració de Caixa de Girona per la seva valentia en dir NO a la fusió. La majoria de consellers han demostrat la seva independència de criteri respecte als polítics al votar amb consciència el que es millor per a la nostra caixa, i, per tant, per tots els col·lectius que aquesta representa. Vull explicar una vegada més perquè aquesta fusió era tan negativa per Caixa de Girona, i perquè la decisió del Consell ha estat la correcta. Basant-me en l'article "L'Última oportunitat" publicat en aquest Diari el dissabte passat, he cregut convenient elaborar dos gràfics que ajudaran a una millor comprensió de la situació per als lectors. Sovint una imatge val més que mil paraules. El primer gràfic exposa clarament la situació privilegiada de Caixa de Girona respecte al criteri de solidesa. L'eix vertical indica la solvència de cada caixa, és a dir, el percentatge que el patrimoni net de l'entitat representa respecte als actius totals. Com més alt, més solvent és la caixa. L'eix horitzontal indica el risc contingent de l'entitat, calculat com a percentatge del patrimoni net. Com més alt, pitjor està l'entitat, ja que si les coses van malament, pot perdre una part important del patrimoni net, reduint la seva solvència. Si el risc es més alt del 100% vol dir que hi ha la possibilitat de que l'entitat perdi tot el seu patrimoni. Caixa de Girona és l'única caixa catalana que té alta solvència; com que també te un risc molt baix, la seva situació és de molta solidesa, essent l'única caixa catalana en aquesta situació tan envejable. No hi ha cap caixa catalana on els diners dels impositors estiguin més segurs que a Caixa de Girona. Pel que fa a les caixes amb les que es vol fusionar la nostra caixa, veiem que Caixa Terrassa està en una situació de solidesa feble, és a dir, es una caixa amb poca solvència i amb un nivell de risc tant alt, que es pot perdre la poca solvència que té. Està clar que Terrassa sí necessita fusionar-se perquè està en situació delicada i potser no se'n sortiria per sí mateixa. Sabadell i Manlleu tenen una solvència baixa, amb nivells de risc mig o baix. El segon gràfic il·lustra la competitivitat de les caixes catalanes. L'eix vertical mesura l'eficàcia, és a dir, el marge brut de la caixa com a percentatge dels seus actius. Com més alt millor, ja que indica la capacitat de l'entitat de fer diners amb les seves operacions comercials. La Caixa és l'entitat més eficaç de manera clara, seguida de Caixa Girona. L'eix horitzontal mesura l'eficiència, és a dir, els costos operatius de l'entitat en percentatge dels seus actius. Com més baix millor, ja que és més productiva. Si bé és cert que no hi ha cap caixa catalana molt competitiva, La Caixa en primer lloc i Girona en segon, són les que estan més a prop de ser-ho. Girona per arribar-hi cal que tanqui moltes oficines fruit de la seva recent expansió, per millorar els marges i, per tant, la seva eficàcia. Pel que fa a les caixes amb les que Girona és vol fusionar, ens trobem que dues d'elles, Sabadell i Manlleu, són molt poc competitives, ja que tenen poca eficàcia comercial i poca productivitat. Està clar que per aquesta raó són caixes que sí necessiten una fusió perquè la seva poca competitivitat els farà empitjorar la seva solidesa, que ja no era bona. Terrassa té una competitivitat mitja, però inferior a la de Caixa de Girona. El resum és que hi ha tres caixes amb problemes: Terrassa per ser molt poc sòlida, i Sabadell i Manlleu per ser molt poc competitives. Aquestes caixes necessiten una fusió perquè estan en situació molt delicada. La paradoxa era que Caixa de Girona, la més sòlida i segona més competitiva de Catalunya, que no necessita cap fusió, i que pot fer el camí per si mateixa, acceptés fusionar-se amb les pitjors caixes catalanes! La Caixa no és tan sòlida com Caixa Girona i en canvi sí que fa el seu camí en solitari. És habitual que en el món dels negocis, com a la naturalesa, només sobrevisquin els millors, els més forts, com Caixa de Girona. I que els febles desapareguin. Com menys caixes hi hagin, més senzill per les que queden! No tinc cap dubte que Caixa Girona sortirà molt reforçada d'aquest procés, ja que d'un cop, quedaran eliminat varius competidors. La reacció del Govern català ha estat lamentable, ja que la seva preocupació és resoldre el problema que representen les altres caixes, degut a la seva delicada situació. Sabien que era dolent per a Caixa Girona, però els hi era igual. Només volien que Caixa Girona, com està molt sana, els ajudes a tapar el forat de les altres. Ja hem perdut molts mesos amb aquesta fusió. Ja se sap que quan una organització pensa en una fusió deixa d'enfocar-se en el seu negoci i no pren les mesures necessàries per enfortir-lo. Ara és hora que tota l'organització se centri en enfortir l'entitat en les nostres comarques, reduir la seva presència a les zones d'expansió on no és competitiva. Una tasca urgent del Consell hauria de ser canviar l'Alta Direcció. Aquestes persones ens han portat pel camí equivocat durant molts mesos i no han demostrat tenir confiança en el futur de Caixa de Girona per si mateixa. Per què ara sí haurien de tenir confiança? Volem que d'aquí poc temps tornin a proposar que ens hem de fusionar amb una altra caixa? Han abocat tota la confiança amb la fusió, no han desenvolupat un pla autònom, sense dependre d'altres, clau en qualsevol estratègia empresarial exitosa. Sense credibilitat no hi ha lideratge. Si tinguessin dignitat, dimitirien. Si no en tenen, com és habitual a Espanya i sobretot a Catalunya, demano que el Consell torni a exercir el seu paper i posi la gent adequada per fer de la nostra caixa una de les millors d'Espanya, perquè de Catalunya ja ho és.