El Govern de Catalunya va aprovar ahir un conjunt de mesures per contenir la despesa pública, similar a l'aprovat al Congrés dels Diputats durant aquesta setmana, que es pretén reduir en uns 1.700 milions d'euros el dèficit de la Generalitat. D'aquesta manera, l'Executiu preveu que a finals d'aquest any el dèficit de Catalunya se situï en el 2,4% del PIB, en lloc del 3,25% inicialment previst; així com situar-lo en l'1,5% del PIB en 2011 i de l'1,1% en 2013, percentatge que estableix l'Estat en el programa d'estabilitat.

El conseller d'Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, va afirmar que s'han aprovat les mesures d'ajust -que entraran en vigor el pròxim 1 de gener- en un Consell Executiu extraordinari reunit ahir. A més, el Govern aprovarà dimarts que ve noves mesures contra la crisi, moment en el qual es concretaran aspectes com l'alentiment de les inversions, la reordenació i simplificació del sector públic i si la retallada afectarà també el retard de l'extensió de la prestació de nous serveis públics.

Castells va indicar que els pressupostos de la Generalitat per a aquest any preveien que amb data 31 de desembre, el dèficit de la Generalitat fos de 6.370 milions, xifra que equival al 3,25% del PIB. Amb aquestes mesures, el dèficit es reduirà en uns 1.700 milions, així que se situarà en els 4.670 milions, el 2,4% del PIB. El propòsit del Govern és que el desembre de 2011 el dèficit de l'administració autonòmica sigui de l'1,5% del PIB, i en 2013, de l'1,1%, que és el percentatge que estableix l'Estat en el programa d'estabilitat que ha dissenyat, per complir així amb les directrius europees.

Pujada de tres impostos

El Govern apujarà tres impostos, amb la qual cosa la Generalitat ingressarà en el pròxim mig any 100 milions d'euros més. Si la situació econòmica es manté i no es reactiva el mercat immobiliari, amb l'increment de les taxes, en l'any que ve es preveuen uns ingressos addicionals de 200 milions.

A partir de l'1 de juliol s'incrementa l'impost de matriculacions per als vehicles més contaminants, els tot terrenys, el tipus impositiu del qual puja un punt i queda fixat en el 16%. Coincidint amb la pujada de l'IVA, pugen dos impostos més: el de Transmissions Patrimonials passa del 7% al 8%; i el d'Actes Jurídics Documentats, de l'1 a l'1,2%.

El conseller Castells també va explicar que la Conselleria d'Economia i Finances es dóna un mes de termini presentar un avantprojecte de llei que contemplaria una pujada d'impostos a les classes altes, que podria ser a través de l'IRPF u d'una altra figura impositiva. En qualsevol cas, l'objectiu és que el Consell Executiu ho aprovi abans del 30 de juny i que Parlament ho aprovi per la via d'urgència.

Reducció de sous

La mitjana de reducció de sous dels funcionaris serà del 5% i el personal dels col·legis concertats veurà reduir-se el seu sou en un 5% a partir de juny, de la mateixa manera que ho farà el personal docent de les escoles públiques, segons va aprovar el Govern. En el cas del sector concertat sanitari i de serveis socials la Generalitat retallarà la subvenció en un 3, 21% i 1,18%, respectivament. El Govern recomanarà a les institucions que aquesta retallada incideixi en els sous, ja que no pot regular per decret llei que així sigui.

No hi haurà cap tipus de retallada en el cas dels centres socials de titularitat privada, gestionats pel tercer sector i entitats sense ànim de lucre. Castells va assegurar que en aquest sector els salaris són més aviat "modestos", per la qual cosa no hi haurà tisorada per a aquest tipus de centres, però sí per als públics.

Sobre les empreses públiques, el que farà la Generalitat és reduir el contracte programa, l'aportació que es fa de diners públics. En aquest cas, la retallada mitjà és del 2,86%. Castells va remarcar que amb la retallada el Govern no actua sobre el salari d'aquests treballadors, ja que "hauran decidir-ho les empreses" en el marc de la negociació col·lectiva. No obstant això, va assenyalar que seria convenient que es traduís a la massa salarial, va dir.

El total de persones afectades per la tisorada de la Generalitat serà d'entre 220.000 i 240.000, segons va apuntar el conseller, qui va voler assenyalar que aquesta decisió és per al tripartit una decisió dura, un "sacrifici" que no és agradable per al Govern, però va augurar que permetrà "obtenir resultats positius que valdran la pena". "Si no fem aquestes reformes necessàries entrarem en una etapa d'estancament i nosaltres ens decantem per anar cap a un creixement positiu", va assegurar.

Poder adquisitiu

Els empleats del sector públic no recuperaran el poder adquisitiu en 2013, condició que posava ICV-EUiA per acceptar la retallada pressupostària que va aprovar el Consell Executiu, reunit en sessió extraordinària.

Segons Castells, si Catalunya anunciés ara que congela els salaris als seus empleats públics, i que després en 2013 recuperaran tot el seu poder adquisitiu, com exigia ICV-EUiA per donar suport a la retallada, l'economia catalana tindria un seriós problema de credibilitat.

"Les mesures que adoptem deuen poder-se consolidar perquè, del contrari no valen. Les mesures han de ser creïbles i tangibles, per tant consolidables", va assegurar el conseller, qui va assegurar que serà en funció de com evoluciona l'economia catalana que es decidirà l'evolució del salari dels empleats públics, pel que seria erroni determinarlo ara.

D'altra banda, el decret llei inclou una disposició addicional que estableix que, el 2013, una vegada hagi finalitzat l'aplicació d'aquestes mesures, "i en funció de la situació econòmica que es derivi, deu procedir-se a l'adopció de les mesures que siguin adequades per recuperar gradualment els conceptes retributius de competència de la Generalitat afectats" per la norma aprovada ahir, que serà publicada en el Diari Oficial de la Generalitat (Dogc) dilluns, i que entrarà en vigor dimarts.

La norma indica que aquells acords anteriors assolits entre la Generalitat i sindicats i que siguin contradictoris amb el decret llei queden per ara invalidats. També es manté la paga extra de juny sense variacions.