JOAN VILA
El camí seguit per Caixa Girona per resoldre la seva transformació en una caixa més gran pot haver estat el millor possible. Els que estàvem a favor de la fusió amb la caixa Unnim ho fèiem des del convenciment que al territori li calen entitats financeres amb més capital i més múscul.
Heus aquí que pocs podíem pensar que la fusió es faria amb la caixa que té més implantació al territori, la competència més important de Caixa de Girona. La fusió amb La Caixa era poc previsible perquè significa una duplicitat de més de 100 oficines, gairebé la totalitat de les de Caixa de Girona, amb una pèrdua considerable de llocs de treball. Tampoc ho era perquè significava la concentració financera del 60% en mans de la nova entitat. I finalment no era imaginable perquè la disparitat de forces entre una entitat i l'altra feia difícil conservar cap personalitat de Caixa de Girona.
Doncs ha estat així. La nova Caixa resultant serà l'entitat financera principal a les comarques de Girona. De fet, quan hagi acabat de digerir els serveis centrals del carrer de la Creu i la duplicitat d'oficines arreu dels pobles, haurà millorat el doble la productivitat. Per tant el resultat serà l'obtenció d'unes oficines amb menys costos específics, més competitives, fet que és bo pel teixit econòmic perquè pot permetre que hi hagi millors preus financers.
És d'esperar que la digestió de les oficines sobrants es farà amb la suavitat pertinent i necessària, lluny de cap traumatisme que haurien suposat altres solucions com la de no fer res, amb la possibilitat d'acabar amb la intervenció del Banc d'Espanya, que suggeria Ramon Vergés en el seu article de diumenge.
El punt de més recança en la solució de la nova Caixa és la concentració bancària i la pèrdua de diversitat. Si la solució hagués estat amb Unnim la diversitat, l'oferta financera, hauria estat millor. Però vist el resultat d'Unnim, amb una talla encara petita, és previsible que la trajectòria d'aquesta caixa encara no hagi acabat, i que necessiti possiblement una segona volta de fusions per augmentar més la massa financera. Per tant la solució de la nova Caixa pot esdevenir la millor de les possibles a llarg termini. Tenir a mà una caixa professional, la més professional de totes, que no s'ha deixat embadocar per la moda immobiliària ni per la ludopatia desenfrenada, amb una morositat del 3,4% lluny del 5,5% de la resta del sector, és començar a redreçar la situació amb bon peu.
Per una vegada no ens hem deixat portar per maneres de fer gironines com la de voler romandre com a caixa independent. No era possible perquè una caixa no és una entitat com qualsevol empresa, ja que depèn d'un regulador que li diu el que ha de fer, ni era cert que no fos una entitat vulnerable, ni es podia pensar que al país encara quedés una caixa de la senyoreta pepis, que només servís per pentinar nines.
La nova Caixa, amb la seva professionalitat, possibilitarà el naixement de nou teixit industrial, permetrà el desenvolupament d'I + D, permetrà la implicació de la UdG amb les empreses i farà el sord a més especulacions immobiliàries. És el millor començament per a la nova economia que ha de venir. Ves per on.