Els consellers de les grans empreses van augmentar-se un 15% les retribucions el 2009

MADRID | AGÈNCIES/DDG
La crisi no afecta totes les butxaques de la mateixa manera. Mentre Espanya vivia el pitjor any de la crisi econòmica recent, les principals empreses cotitzades de l'Estat aprovaven increments en les retribucions dels seus consells d'administració.
Segons consta en l'Informe Anual de Govern Corporatiu que elabora la Comissió del Mercat de Valors, els consells de les empreses membres de l'Ibex 35 van rebre, de mitjana, 8,6 milions d'euros, un 14,9% més que l'any anterior. El portal Cotizalia.com apuntava ahir que descomptant les indemnitzacions extraordinàries que Endesa va pagar a tres dels seus exconsellers -van rebre prop de 30 milions d'euros- l'increment es limita al 3,4%.
En qualsevol cas, els 502 membres de l'alta direcció de les companyies de l'Ibex van cobrar l'any passat una mitjana de 699.000 euros. En conjunt, les empreses cotitzades a la borsa espanyola va retribuir els seus consellers amb 350 milions d'euros.

El debat salarial al Congrés
Precisament, el Ple del Congrés dels Diputats debatrà una moció d'ERC amb la qual la formació republicana pretén instar el Govern a regular la política retributiva dels alts executius de les empreses espanyoles, així com elevar la "pressió fiscal" sobre la banca i les companyies cotitzades, incloent els pertanyents a sectors regulats, com el de l'energia i les telecomunicacions.
El portaveu d'ERC, Joan Ridao, considera una "autèntica obscenitat" la retribució d'alguns consellers d'empreses cotitzades en l'Ibex 35 que van incrementar el 2009 un 20% la seva retribució, malgrat que els beneficis nets globals d'aquestes empreses van descendir de mitjana un 22%, o els dels membres del consell de la SECA, que s'han incrementat al llarg de 2009 un 29,2% les seves retribucions.
El text de la iniciativa planteja que sigui la Comissió del Mercat de Valors, a través d'un nou Comitè de Supervisió de Retribucions, el que s'encarregui d'aquesta funció, que s'estendria tant a les empreses cotitzades com les regulades per la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT), la Comissió Nacional de l'Energia (CNE) i el Banc d'Espanya.
Aquest òrgan tindria potestat sancionadora per evitar les possibles "distorsions" que es produeixin si el sistema de remuneracions comporta l'assumpció de riscos "excessius" i per tant "incompatibles amb una gestió empresarial sana i eficaç a llarg termini".