MATÍAS VALLÉS
Article 1.L'edat de jubilació es fixa en 132 anys. Si el treballador morís abans -un dels fraus més freqüents en l'absentisme laboral-, el temps no complert serà acumulat sobre els seus hereus.
Article 2. La baixa laboral per malaltia només es concedirà a partir d'una pèrdua acreditada de dos litres de sang per hora. En cas de patir un infart en el lloc de treball, l'empleat serà reanimat pels seus companys, amb crits com ara "Ànims, Paco, que només és una sufocació", acompa?nyats de tranquil·litzadors copets a l'esquena.
Article 3. Es manté íntegrament la indemnització de 45 dies per any treballat, per considerar-se un dret inalienable, però aquesta quantitat serà abonada a partir d'ara pel treballador a la seva empresa, en compensació per la formació i tracte rebuts.
Article 4. Una vegada que s'hagi desprès de tota la seva plantilla, una empresa podrà acomiadar també els treballadors d'altres empreses sense relació amb la seva, per agilitar així els fluxos del mercat laboral.
Article 5. El salari mínim interprofessional assolirà la seva definició més exacta, un euro al mes. El salari màxim serà el botí.
Article 6. Es mantenen sense variació els drets a vacances, que seran gaudits cada any per un deu per cent de la plantilla després de l'oportú sorteig, a fi de preservar la productivitat.
Article 7. L'arbitratge en cas de conflicte entre treballador i empresa serà resolt setmanalment en el programa "Sálvame de luxe", per defugir els retards de les tramitacions judicials.
Article 8. Les pensions per a jubilats tindran bidet i habitacions d'un mínim de sis metres quadrats.
Article 9. Seran acomiadats tots els treballadors que escriguin articles estúpids ridiculitzant una reforma laboral valenta, a la qual mai s'haurien atrevit els governs del Generalísimo Franco.
Signat: José Rockefeller, ministre de Treball.