La indústria surera catalana acumula tres anys de caiguda

GIRONA | O.PUIG El suro és una de les indústries més tradicionals a les comarques gironines, on es concentra bona part del sector a l'Estat. Avui, la patronal Aecork celebra la seva festa anual en un entorn econòmic complicat. Les empreses del sector no passen per un bon moment, ja que han vist reduïda la seva facturació prop d'un terç des de l'any 2006. Segons l'Informe Anual de la Indústria a Catalunya, les companyies sureres van facturar l'any passat uns 167 milions d'euros, en el que és el tercer exercici consectuiu de caiguda de les vendes.
Segons el mateix estudi, l'evolució del sector surer el 2009 va respondre tant a un comportament desfavorable de la demanda interna (-14%), com de les vendes a l'exterior (-16%). Això va provocar una caiguda significativa de la producció en volum, i una disminució tant dels llocs de treball com del grau d'utilització de la capacitat productiva.
El subsector dedicat a la fabricació de taps per a cava i vins escumosos és el més important a Catalunya, ja que representa pràcticament la meitat de les vendes totals de la indústria surera. L'any passat va patir unmoderat descens de la seva xifra de facturació, si bé les exportacions -més de la meitat dels taps d'escumós es venen a l'estranger- van caure un 13% fins a una xifra de 43 milions d'euros. Tot i així, la qualitat de la producció catalana d'aquest tipus de tap li permet conservar un lloc de supremacia dins de la demanda mundial, amb una quota estimada d'un 60% del total.
Per superar l'actual situació, el sector surer pretén impulsar una campanya de comunicació per destacar la qualitat del suro -natural, orgànic, biodegradable i amb un baix consum energètic- com a sistema de tapament respecte altres materials. En el seu procés de fabricació, s'emet entre deu i vint-i-quatre vegades menys diòxid de carboni que per fabricar taps de rosca o de plàstic.
Així mateix el sector surer ha demanat a les administracions que prioritzin els productes que utilitzen el suro (vi, decoració, materials de la construcció, etc.) en la seva política de compres.