Girona lidera la baixada d´accidents laborals a Catalunya

GIRONA | O.P. La sinistralitat laboral segueix la seva tendència a la baixa i Girona és la demarcació catalana que experimenta una millor evolució. En el primer semestre de l'any, el nombre de treballadors gironins que va patir un accident a la feina es va elevar a 4.908, fet que suposa un descens superior al 9% en relació amb les dades dels sis primers mesos de 2009. La resta de demarcacions catalanes registren descensos entre el 6% i el 7%.
A Girona, la pitjor part se la van endur els cinc empleats morts i els 40 que van resultar ferits greus en la primera part de l'any. Precisament Girona és l'única demarcació catalana on augmenten els accidents greus entre gener i juny (+2,56%).
L'evolució dels accidents no és igual a tots els territoris i sectors. Així, el Pla de l'Estany i l'Alt Empordà han registrat descensos dels accidents laborals superiors al 19%, mentre que al Ripollès la sinistralitat ha pujat lleugerament (+5,1%). Pel que fa als sectors productius, destaca el descens del 13,3% a la construcció i del 12,52% a la indústria.
El descens de la sinistralitat en aquests dos sectors s'explica, en bona part, per la destrucció d'ocpació que han patit al llarg de l'últim any.

Tendència a la baixa
No obstant, l'increment de l'atur no explica tot el descens de la sinistralitat a les comarques gironines i a Catalunya. D'aquesta manera, l'índex d'incidència, que posa en relació el nombre d'accidents per cada 100.000 treballadors, presenta un clara tendència a la baixa, que s'ha accelerat en els darrers mesos.
A finals de juny, aquest índex d'incidència se situava en 4.268 a les comarques gironines. Fa només tres anys, el risc de patir un accident laboral a Girona era pràcticament un 50% superior.
Però no tot són bones notícies, ja que Girona manté l'índex d'incidència més elevat de les quatre demarcacions catalanes.
Tot i el descens de la sinistralitat, el cap de la Inspecció de Treball a Girona, alertava fa unes setmanes que havien detectat un increment de l'incompliment de les mesures de salut laboral, sobretot en empreses de la construcció, i que va atribuir a la necessitat de les empreses de retallar despeses en temps de crisi.