Els salaris pactats per conveni a Girona es moderen

O.P Empreses i treballadors de les comarques gironines van signar 150 convenis col·lectius al llarg del primer semestre de l'any. Aquests convenis fixen un increment salarial mitjà de l'1,89% i afecten prop de 150.000 treballadors. D'aquesta manera, l'evolució salarial segueix la seva tendència a la moderació i, per primer cop des de 2007, se situa per sota de la taxa d'IPC.

A nivell estatal, les dades reflecteixen una caiguda històrica de la revisió salarial pactada en conveni. Segons les xifres del Ministeri de Treball, l'increment salarial acordat és de l'1,3%, la taxa més baixa des que existeixen sèries històriques.

En el cas dels convenis d'empresa, la revisió salarial és fins i tot menor: del 0,9%. És a dir, la meitat del que està creixent l'IPC en termes interanuals.

Una situació similar es va donar a la segona meitat dels anys 90, quan els ajustos realitzats per entrar a la zona euro van situar la inflació sota mínims. Aleshores, els salaris van créixer per sobre del 2,5%, pràcticament el doble que ara. Però llavors, no es va deixar notar l'efecte contagi dels salaris públics sobre el sector privat. I és que en aquell moment, el Govern va apostar per congelar les nòmines dels funcionaris, mentren que ara han baixat un 5%.

Els sindicats ja han advertit que la baixada salarial del sector públic s'acabarà traslladant a les empreses privades. En aquest sentit, recorden que una contracció dels salaris tindrà un efecte contraproduent sobre l'economia (el consum baixarà) i sobre les finances de l'Estat (recaptarà menys tant d'IRPF com d'IVA).

Per la seva banda, patronals com Foment del Treball o Pimec han insistit en la necessitat d'adequar els salaris a les exigències del moment econòmic i a la situació de cada empresa.

Prestigiosos economistes com Dani Rodri (Universitat de Harvard) van assegurar fa poques setmanes a Barcelona que cal «una reducció generalitzada de salaris nominals i preus dels béns no exportables, com a solució perquè Espanya redueixi la taxa de desocupació i reprengui la via del creixement estable i sostingut».

En el mateix fòrum, l'economista anglès de la London School of Economics, Edward Hugh, va assenyalar que «Espanya necessita un ajust fiscal, però també un ajust de preus i salaris, potser d'un 20%».