El municipi que vulgui acollir un Ikea a la seva localitat haurà de posar facilitats en els terrenys. Que la multinacional sueca no pot cobrir la totalitat de les seves inversions, malgrat destinar bona part dels beneficis anuals a la seva expansió, ja ho va dir aquesta setmana el director d'aquesta àrea, Sylvain Laval, si bé ahir el cap de botiga d'Ikea Badalona, Marino Maganto, va insistir en que el suport de les administracions locals és fonamental. Avís per a Salt i Fornells de la Selva, candidats davant Tarragona.

Sembla ser que aquest és l'únic requisit important que es demana a un Ajuntament. Mostrar no només la voluntat, sinó una opció real que satisfagui la companyia.

Ikea té clar que a Catalunya vol obrir a Tarragona i Girona. Però només un dels dos es farà abans del 2016 i, el descartat, quedarà en situació indefinida, segons va confirmar ahir Marino Maganto en una visita -curiosa coincidència-a Salt, municipi molt interessat, on va assistir per raons aliènes al cas. La filosofia d'Ikea i "el que busquem, va dir Maganto, és posicionar una botiga a una radi d'una hora de distància a cada un dels habitants del país". Ara, els gironins s'han de desplaçar fins a Badalona. "I Girona satisfà el requisit", assegura el cap de botiga d'aquesta localitat.

Però serà Tarragona o Girona? "Si et digués un municipi et mentiria. Les dues estan previstes però encara no està decidit amb quin ordre ni quina data", diu Maganto. "No hem comprat el terreny i tenim persones buscant".

Salt és un dels municipis que treballa per atraure Ikea però reclama al Govern català que desenvolupi un reglament que en faciliti l'arribada, tenint en compte la restrictiva llei de comerç. Una norma que per Maganto no és tan important. "Hem tingut moltes facilitats per obrir a Sabadell o per ampliar Badalona, aquest punt no és problemàtic" i tampoc una possible fugida a França, un país amb una llei menys restrictiva.

A part del terreny, Ikea valora les infraestructures, que els municipis tinguin una superficie comercial, el flux de població, quin seria el mercat dins la zona i, sobretot, la part logística interna, és a dir, "com podem fer arribar els nostres productes de manera constant des dels magatzems centrals". En aquest sentit, "Tarragona té prop el magatzem de Valls però Girona està situat prop dels del sud de França, i té bones connexions".

En els últims aspectes, Tarragona i Girona ofereixen semblants condicions. El que sembla decantarà la balança, doncs, són els terrenys, perquè després "nosaltres construïm un Ikea amb sis mesos".