La Sala social de l'Audiència Nacional ha plantejat una qüestió de constitucionalitat davant el Tribunal Constitucional perquè analitzi la retallada salarial als empleats de la Fàbrica Nacional de Moneda i Timbre (FNMT), que s'inclou en el d'empleats públics que va aprovar el Govern el maig.

El tribunal entén que s'han vulnerat els drets de llibertat sindical, negociació col·lectiva i igualtat dels 1.700 empleats públics d'aquest organisme, segons una interlocutòria que s'ha adoptat per unanimitat i que podria estendre els seus efectes a la resta del col·lectiu.

El passat 15 de juliol, l'Audiència Nacional va admetre a tràmit el recurs que va interposar CCOO contra l'esmentada retallada salarial i el 7 d'octubre aquest tribunal va obrir una via processal per estudiar la possible inconstitucionalitat del decret Llei de 20 de maig sobre Mesures Extraordinàries per a la reducció del dèficit públic.

Aquestes mesures inclouen una retallada salarial mitjana del 5% als empleats del sector públic.

Reclama un canvi

La federació de Serveis a la Ciutadania de CCOO va exigir al Govern, i especialment al vicepresident tercer Manuel Chaves, que rectifiqui la seva política de vulneració de pactes i restitueixi l'acord per a la Funció Pública, "trencat" amb la retallada salarial impost per l'Executiu.

CCOO va assenyalar que una eventual declaració d'inconstitucionalitat podria afectar, de manera gairebé directa, les més de 425.000 persones assalariades del sector públic en els seus àmbits estatal, autonòmic o local.

UGT, per la seva part, va valorar la interlocutòria de l'Audiència Nacional, ja que dóna suport als arguments sindicals i, de la mateixa manera que CCOO, creu que aquesta resolució podria afectar altres conflictes col·lectius que es troben pendents de judici.

Convenis col·lectius

Al seu judici, els convenis col·lectius que s'apliquen als empleats públics i a altres treballadors només poden modificar-se provocant el "menor sacrifici" en el dret a la negociació col·lectiva, el que no s'ha donat en aquest cas.

L'Audiència Nacional entén, a més, que entre els empleats públics s'ha produït "tracte diferenciat" en excloure de la retallada salarial al personal laboral no directiu de Renfe, Adif i Aena, cosa que ha pogut vulnerar el dret a la igualtat. En aquest sentit, destaca que el Govern no va explicar raons que poguessin considerar-se "idònies, raonables i proporcionades" per justificar aquest tracte diferenciat.

"Imposar un sacrifici tan extrem al personal laboral d'Entitats Públiques Empresarials amb plantilles menors i no aplicar-lo a Entitats Públiques Empresarials amb plantilles de dimensions més àmplies és inadmissible", diu la interlocutòria.