La Secció Segona de l'Audiència de Navarra ha dictat una sentència en la qual considera que tornar al banc un pis hipotecat és suficient per saldar el deute contret encara que l'immoble hagi perdut valor per la crisi econòmica i retreu des d'un punt de vista moral l'actitud de l'entitat.
L'Audiència ha resolt així un recurs d'un banc contra una sentència d'un jutjat d'Estella, que va considerar que hi havia opció de continuar amb un procediment d'execució després que l'entitat financera embargués l'habitatge garantia de préstec i se l'adjudiqués al quedar deserta la subhasta que es va convocar.
El préstec ascendia a 71.225 euros i el banc va valorar l'immoble en el contracte de préstec signat en 75.900 euros, encara que en la subhasta el seu valor va ser de 42.895 euros.
Per aquesta diferència l'entitat va voler continuar el procediment d'execució sumant costes i liquidació d'interessos, i per a això va argumentar en el seu recurs a l'Audiència que aquesta mesura no constitueix un abús de dret i que la subhasta no cobria el deute demandada.
Sobre aquest últim assumpte, la decisió de l'Audiència de Navarra assenyala que, sent cert l'argument, el valor de la finca és suficient per cobrir el principal del préstec hipotecari i fins i tot superior a aquest i és el banc el que se l'ha quedat, pel que resulta "circumstancial" que en la subhasta el valor fora inferior i per tant l'execució sol·licitada "únicament" podrà continuar per a costes i interessos.
La sentència afegeix a més que en estricte exercici del dret, "formalment cabria entendre que l'actuació del banc s'ajusta a la literalitat de la llei i que efectivament té dret a sol·licitar el que ha sol·licitat", pel que no existiria un abús de dret.
Reflexió moral
L'Audiència subratlla que existeix una reflexió en aquest cas "almenys moralment poc tranquil·litzadora" en l'argumentació del banc quan diu que la finca subhastada té avui un valor inferior al del moment de la taxació per la situació del mercat, a la qual uneix la crisi econòmica a nivell mundial.
I sobre això el tribunal subratlla que, "sent això així" i "real la importantíssima crisi econòmica", no es pot desconèixer que el seu origen té "una causa precisa i que no és una altra", segons han dit líders polítics mundials i experts en economia, "que la mala gestió del sistema financer" i les anomenades "hipoteques escombraries".
Un sistema del qual recorda al banc que forma part i això és un fet "que no pot desconèixer", per la qual cosa la seva pretensió "no constituirà un abús de poder però moralment és rebutjable" quan en el seu moment no hagués concedit el préstec hipotecari per l'import citat si l'immoble no hagués tingut el valor suficient com a garantia.
