Mercadona ha tornat a esquivar per tercer any consecutiu la crisi que colpeja l'economia espanyola en general, i al sector del consum en particular després d'aconseguir en el seu exercici de 2010 unes vendes de 16.485 milions d'euros (supera al Corte Inglés, amb 16.300 milions, en els seus comptes de 2009), que suposa un increment del 6 % respecte a l'any anterior, i eleva els seus beneficis nets a 398 milions, un 47 % més que el 2009. El president de la cadena valenciana, Juan Roig, va assegurar que "el temps ens ha donat la raó -després d'haver fet els deures" en les estratègies aplicades per l'equip gestor de la ?companyia en aquestes èpoques tan difícils.

El mandatari de la la firma líder a Espanya en el sector de supermercats assegurava, acompanyat pel seu comitè de direcció, que els resultats positius de la companyia tenen relació amb l'aplicació de "mesures impopulars i molestes, encara que necessàries, des d'octubre 2008, per reintroduir la cultura de l'"esforç". En aquell moment Roig va optar per reduir a la meitat els guanys, retallar el nombre de referències de les prestatgeries apostant per les seves marques blanques (Hacendado, Deliplus o Bosque Verde) i disminuir en gairebé un miler els productes per aconseguir una rebaixa de preus que beneficiï el "cap"; és a dir, el consumidor en terminologia que utilitza el president de Mercadona. Al llarg de 2010 ha buscat "perseguir el cèntim" estalviant en envasos i altres despeses, el que ha permès reduir els preus del "carro menú" un 4 %, que tradueix en 980 euros a l'any per a les llars que compren a Mercadona. Amb uns recursos propis de 2.255 milions d'euros, ha invertit 600 milions i ha repartit 210 milions en una prima variable per objectius entre els seus 63.500 treballadors, 1.500 més que el 2009.

Productivitat

La imparable expansió de Mercadona manté el seu ritme inversor durant el 2010, amb xifres similars a les d'exercicis anteriors: 575 milions que s'han destinat a diferents capítols. La companyia ha finalitzat l'exercici amb 1.310 supermercats, 46 botigues netes més que el 2009, conseqüència de l'obertura de 60 supermercats i del tancament de 14. Una altra part important de la inversió s'ha dedicat a l'equipament i reforma de 32 supermercats per adaptar-los als estàndards actuals de l'empresa, així com les obres dels blocs logístics de Villadangos del Páramo (Lleó), Guadix (Granada), i Pla-Za (Saragossa).

Mercadona ha augmentat la seva productivitat un 5% i ha reduït el seu absentisme fins al 0,85 %, encara que l'any passat un 4,3 % del personal va abandonar la firma, cosa que Roig atribueix a haver "augmenat el nivell d'exigència per tenir una alta productividat" en tots els nivells de la mercantil. L'empresa de supermercats va concloure l'últim exercici amb 102 interproveïdors i 2.000 pimes, que al seu torn compren a 9.200 petits productors. "El preu el marca el mercat i els nostres proveïdors sempre han de guanyar diners", va postil·lar.

La societat té previst el 2011 mantenir una inversió pròxima als 600 milions, que es destinaran a l'obertura de 60 nous establiments (d'altra banda en tancarà un total de 14), a la reforma de supermercats, a finalitzar el centre de distribució de Villadangos del Páramo i a la construcció dels centres de Guadix i Abrera, situat a la província de Barcelona.

D'altra banda, Mercadona té previst crear aquest 2011 un total de 1.500 llocs de treball i espera vendre un 5% més durant l'exercici actual. El 2012 sortirà d'Espanya "a països veïns". Roig va descartar que la cadena valenciana cotitzi a borsa.