Els immigrants aporten molt més que no costen a l'estat del benestar, encara que cada vegada més gent creu el contrari, segons un estudi finançat per Obra Social La Caixa del qual es desprèn que el "gran beneficiari" d'aquesta contribució és l'Administració General de l'Estat, mentre que les administracions locals i autonòmiques es veuen en dificultats per adaptar els serveis públics a l'augment de població, fet que repercuteix en la percepció dels ciutadans.

L'estudi, elaborat pels investigadors Francisco Javier Moreno i María Bruquetas i presentat pel director general de Fundació La Caixa, Jaime Lanaspa, explica que existeix un "desajust" entre els recursos fiscals generats per la immigració i la seva distribució territorial, cosa que provoca la saturació dels serveis socials en les comunitats amb més immigrants.

Segons Moreno, no es tracta, per tant, que els immigrants estiguin fent més ús que els autòctons dels serveis socials, sinó que "hi ha un canvi de demanda i l'oferta no s'ajusta" per "la lentitud de les administracions per adaptar-se". "Allò lògic és que hi hagi un augment dels serveis públics d'acord amb aquesta nova demanda (...) però és clarament insuficient", va afegir.

Així, l'estudi explica que "comunitats com Catalunya, Madrid o la Comunitat Valenciana, en les quals l'arribada d'immigrants ha representat ràpids increments de població resident, han experimentat dificultats per respondre a la demanda addicional de prestacions i serveis sense que el finançament rebuda del govern central s'hagi ajustat al mateix ritme".

n aquest sentit, indica que el Fons creat per l'Executiu a aquest efecte "resulta clarament insuficient per frenar el potencial deteriorament dels serveis socials derivat de l'accelerat increment de la demanda provocada per l'augment de la població resident".

Amb tot, els immigrants no generen més despesa social que els autòctons: els immigrants consulten un set per cent menys al metge de capçalera i fins a un 16,5 per cent menys a l 'especialista, encara que visitin un 3,2% més les urgències. Encara que suposen el 12% de la població, se'ls destina un 5% de la despesa sanitària.