El secretari general de Ferrmed, Joan Amorós, va xifrar en 25.700 milions d'euros la inversió necessària perquè el Corredor Mediterrani sigui una realitat en 2025, enfront dels 51.300 milions que el ministre de Foment, José Blanco, va exposar a la presentació de l'estudi de l'Eix que va presentar el mes de març a Barcelona.
En roda de premsa en el Cercle d'Infraestructures de Barcelona, Amorós va sostenir que uns 30.000 dels 51.300 milions contemplats per Foment van destinats a unir les capitals de província del Mediterrània amb Madrid, és a dir, a infraestructures radials, les úniques que tenen un calendari fixat.
Així mateix, l'associació, de caràcter multisectorial i creada a iniciativa del món empresarial per a la millora de la competitivitat europea a través de la potenciació de les connexions, ha demanat a Foment que 11.900 milions d'inversió es destinin a actuacions que aquesta entitat considera "prioritàries" a curt (2011-2015) i mitjà termini (2016-2020).
"El retard de 20 anys d'aquestes inversions suposa un llast per a l'economia espanyola, que només tirarà cap endavant si s'inverteix en el Corredor Mediterrani", va destacar Amorós.
Entre les intervencions que Ferrmed planteja a curt termini ehi ha l'ample de via doble i l'adaptació d'estacions clau per a trens de mercaderies de 750 metres -Portbou-Barcelona-València al 2013 i València-Alacant-Múrcia-Cartagena el 2014-, la nova línia de mercaderies Castellbisbal-Martorell (2014) i la circumval·lació València Sector Sud en via doble (Font de Saint Louis-Almussafes-Benifaió el 2014).
L'entitat també reclama per als pròxims quatre anys l'execució de nous accessos i l'adequació dels existents a ample internacional dels ports de Barcelona, Tarragona, Castelló, [Sagunto], València, Alacant, Cartagena-El Gorguel, Almeria, Màlaga i Algesires, les connexions dels principals aeroports -Barcelona, Girona i Reus-, la línia convencional Monforte-Múrcia més la circumval·lació de Múrcia, la línia convencional Múrcia-Lorca-Àguiles i l'adaptació dels nodes logístics més importants.
L'entitat, que defensa el desenvolupament de les infraestructures ferroviàries per a mercaderies, planteja també a Foment que a mitjà termini executi, dins d'aquests 11.900 milions, la circumval·lació de Girona, la nova línia de mercaderies Sant Celoni-Castellbisbal i la de Martorell-Tarragona, l'Alta Velocitat Tarragona-Castelló, la circumval·lació València Oest i connexions en principals aeroports (Castelló, València, Múrcia, Almeria i Màlaga).
Preguntat sobre l'Eix Central, Amorós va explicar que l'associació no s'oposa al mateix, encara que va assegurar que aquesta infraestructura no caldrà fins a 2040-2050, segons els seus càlculs, ja que "no té sentit fins que se saturi la capacitat dels corredors Atlàntic i Mediterrani".
Queixes del Port
De la seva banda, el president de l'Autoritat Portuària de Barcelona (APB), Sixte Cambra, va lamentar el retard en la licitació dels accessos viaris i ferroviaris al Port de Barcelona, el compromís dels quals va assumir el Govern fa deu anys, i que suposen una inversió de 470 milions d'euros, segons els seus càlculs.
"No em sembla una xifra tan important tenint en compte les obres que s'estan licitant en els AVE de Galícia i Extremadura", va sostenir el president de l'APB, qui ha assenyalat que Foment li ha traslladat que la inversió público-privada no és una opció viable.
