Les empreses que al·leguin pèrdues transitòries podran fer acomiadaments

El Govern central tornar a rebaixar el termini de renovació dels convenis entre vuit i catorze mesos

 01:13  

MADRID | ACN/DDG El Consell de Ministres va aprovar el decret-llei que reforma la negociació col·lectiva. La principal novetat és que el Govern espanyol ha tornat a rebaixar el termini de renovació dels convenis, fixat en una forquilla d'entre 8 i 14 mesos, quan l'esborrany establia un termini d'entre 12 i 18 mesos. Ara el Ministeri de Treball confia que el decret s'aprovarà a les Corts com les anteriors mesures contra la crisi preses per l'executiu de Zapatero. A més les empreses podran fer acomiadaments al·legant pèrdues de caracter transitori.
El vicepresident del Govern espanyol, Alfredo Pérez Rubalcaba, va defensar que es tracta d'un "decret-llei seriós, profund, que recull els canvis substantius d'un acord que no va a arribar a veure la llum".
Per la seva banda, el ministre de Treball, Valeriano Gómez, va lamentar que els empresaris i els sindicats no hagin estat capaços d'arribar a un acord que hauria estat "preferible" perquè són ells els que han d'aplicar les mesures. Pel ministre, els objectius de la reforma són seguir protegint els treballadors, a la vegada que es flexibilitza la capacitat de decisió de les empreses perquè puguin adaptar-se millor a les condicions econòmiques.
Un altre dels trets més importants és que la reforma de la negociació col·lectiva deixa en mans de la mediació la darrera paraula de la resolució de conflictes que es derivin de la redacció de nous convenis. Tots els convenis han d'adherir-se als mecanismes de resolució de conflicte, que actualment són voluntaris. Organismes estatals i autonòmics intervindran per arreglar les diferències.
Sobre la flexibilitat interna, la norma vol que les empreses puguin adaptar les condicions de treball a les seves necessitats. Es tracta d'agilitzar els canvis sobre hores, distribució del temps, categories professionalitat o conciliació. Precisament amb aquest objectiu, hi haurà un percentatge de la jornada que es distribuirà al llarg de l'any segons ho vulgui l'empresari. En concret, un 5% del total anual.

Allau de crítiques
Però el decret-llei no va agradar a ningú. CCOO i UGT van advertir al Govern que la nova norma "vulnera" el pacte social i econòmic al qual van arribar els agents socials i l'Executiu el passat 2 de febrer. Els sindicats no se senten vinculats al text, perquè diuen que "debilita" el sistema de negociació col·lectiva i rebutja que atorgui més prioritat als convenis d'empreses "sense millorar ni garantir" la negociació.
"S'obre una bretxa en les garanties de cobertura general dels convenis", van afirmar, per tornar a deixar clar que el Govern "no ha tingut en compte" els consensos entre els agents socials.
I als empresaris tampoc els va convèncer la reforma. Així, el vicepresident de la CEOE, Arturo Fernández, va qualificar el text del Govern de "decebedor i desequilibrat", i va assegurar que "no constitueix una solució als problemes del mercat laboral, ni de l'economia espanyola".
Les crítiques també van venir dels partits polítics. Així, el coordinador econòmic del PP, Cristóbal Montoro, va qualificar de "descafeïnada, ineficaç i inútil" la reforma dels convenis, perquè no és la norma que necessita Espanya per a crear ocupació.
Per la seva banda, la secretària d'Ocupació i Relacions Laborals del Departament d'Empresa i Ocupació, Esther Sánchez, va qualificar el decret de reforma de la negociació col·lectiva com un text "desequilibrat", "confús" i que no resol definitivament els problemes pels quals es justificava el canvi en la normativa. Sánchez va assenyalar l'estructura de la negociació col·lectiva i la ultractivitat com els dos aspectes crítics que s'haurien de millorar durant la tramitació parlamentària per tal que la reforma faci possible un model de relacions laborals adequat als temps actuals.

Punt polèmic
El Consell de Ministres també va aprovar el reglament dels Expedients de Regulació d'Ocupació (ERO) amb el qual el Govern dóna compliment a la reforma laboral. Segons aquest reglament, les empreses que al·leguin pèrdues previstes "transitòries" quan vagin a presentar un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) podran finalment acollir-se a l'acomiadament objectiu per causes econòmiques, que preveu una indemnització de 20 dies per any treballat. Les empreses hauran d'acreditar "el volum i el caràcter permanent o transitori de les pèrdues a efectes de justificar la raonabilitat de la decisió extintiva".
El concepte de pèrdues conjunturals no ha estat exempt de polèmica perquè podia convertir-se en un "colador" per usar aquest tipus d'acomiadament. En un primer moment, en l'esborrany del reglament dels ETS, el Govern es va inclinar per impedir que les empreses amb pèrdues conjunturals poguessin accedir a aquesta mena d'acomiadament. No obstant això, finalment el Govern ha decidit mantenir aquesta possibilitat a les empreses que registrin pèrdues econòmiques no permanents, encara que ha decidit canviar l'apel·latiu "conjunturals" pel de "transitòries".

Consultoris

Consultori legal

L'equip d'advocats de Prat Sàbat es posa al vostre servei i respon cada dijous les preguntes rebudes


Enllaços recomanats: Premis cinema