L'examen que el Banc d'Espanya i el Ministeri d'Economia apliquen a les caixes que tornaran a demanar les ajudes públiques a través del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) per posar preu a les accions dels seus futurs bancs revisarà a fons el passat. En concret, els comptes dels anys 2009 i 2010, juntament amb el balanç del primer trimestre d'aquest exercici. Una idea molt clara de fins on estan disposats a arribar tant el supervisor com l'Executiu a l'hora de mesurar cada euro que surti per a la compra d'accions dels futurs bancs que es formin. Perquè totes aquestes dades estan ja perfectament auditades.

La revisió financera, com el propi FROB anomena el procés en un document amb les línies mestres del procés de taxació al sector que acaba de fer públic, mira amb especial interès la vinculació de les entitats al totxo, per si de cas hi ha "morositat encoberta", si la valoració dels immobles que acumulen com a pagament de deutes s'ajusta a la realitat del mercat i si les provisions són suficients.

Són, en veritat, tres camins cap a un mateix objectiu. El de respondre a l'esperada pregunta. Quant val una caixa? D'una banda, amb una doble due diligence, una anàlisi a fons de cadascuna de les entitats, tant des del punt de vista financer com del negoci i la seva "possible revisió". La tercera pota és la de la valoració pròpiament dita, que necessita tota la radiografia anterior. La metodologia es va elaborar amb l'ajuda de "dues empreses auditores de reconegut prestigi" i també de dos bancs d'inversió.

"La inversió creditícia, com a rúbrica més rellevant de l'actiu de l'entitat, haurà d'analitzar-se en profunditat", adverteix el FROB. És a dir, els préstecs. Els auditors buscaran possibles operacions "incorrectament classificades" en funció de la seva morositat, les que no estiguin refinançades "adequadament" i les "dubtoses", i comprovaran si el matalàs per a impagats -tant el que té un deute assignat com les provisions genèriques- compleix amb la normativa. Una condició que el document estén també a la cobertura del deute sobirà.

I com? Doncs no en funció de les pèrdues comptables, les que ja són efectives, sinó de la "pèrdua esperada". L'exquisidesa dels experts els porta a advertir que la política serà de "màxima prudència" i amb "raonabilitat".

Cartera de crèdits

En una nova tornada a l'exposició del sector al negoci immobiliari, la cartera de crèdits diferenciarà una altra vegada els préstecs a promotors i les hipoteques de la resta de préstecs, amb la intenció, a més, de corregir el valor de les garanties reals que es donen per part del deutor davant un possible impagament i dels habitatges o el sòl que tenen entre mans les caixes.

Les taxacions de preus han d'estar elaborades per firmes independents i es contrastaran amb barems de mercat que aportin "experts independents en actius immobiliaris".

La fotografia tindrà en compte no només l'antiguitat de l'immoble, sinó la seva ubicació geogràfica i el tipus d'actiu que és per estimar un preu i "el moment d'eventual exe?cució de la venda en funció de l'evolució previsible del mercat".

L'anàlisi es trasllada a la cartera de participades per comprovar si les plusvàlues que contempli l'entitat són reals, i al fons de comerç -el valor immaterial, el de la marca, calculat segons la previsió del negoci o la clientela, una magnitud molt discutible en temps de crisi- se li aplicarà "un test de deteriorament".

Un per un, la due diligence avaluarà el comportament dels marges del negoci, els ingressos, la rendibilitat, comissions. I l'evolució de la plantilla, cost mitjà per empleat (amb i sense retribució variable) i ràtio d'eficiència.

Com s'esperava, l'estudi no deixarà de banda el pla de negoci plantejat per les entitats al Banc d'Espanya per millorar el seu capital i adaptar-se als endurits requisits del Govern amb quatre hipòtesis macroeconòmiques i sectorials per mesurar la fortalesa de l'activitat a les entitats. Hipòtesis que inclouen el creixement dels productes i els costos i la capacitat de les provisions per afrontar la morositat en cada cas. Novament, la situació de la plantilla i les participades torna a posar-se a l'ull de l'huracà -diferenciant fins i tot oficines de zona domèstica i expan?sió-, juntament amb les siner?gies de fusions i SIP per establir si les projeccions lliurades per les caixes estan ajustades i són raonables.