De polítics a executius

Potser la seva tasca política no ha estat gaire brillant, tant se val; que deixin l'economia, la indústria o les relacions exteriors en una mala situació no és obstacle perquè
les grans empreses es decideixin a contractar-los, potser per prestigi o pels seus contactes

 11:14  

GIRONA | JUAN M. CARRETERO Barclays ha fitxat recentment l'exvicepresident segon del Govern central i exministre d'Economia Pedro Solbes com a conseller i assessor del grup a Europa i com a membre del consell d'administració a Espanya. La seva incorporació s'aprovarà a la junta d'accionistes que se celebrarà avui, 13 de juny.
El nomenament de Solbes, que des de fa uns mesos és membre independent del consell d'administració de l'elèctrica italiana Enel, propietària d'Endesa, allarga la ja llarga llista d'expresidents del Govern, exministres i dirigents polítics que després de deixar els seus càrrecs passen a desenvolupar la seva activitat a l'empresa privada i s'incorporen als consells d'administració dels principals grups empresarials del país, i fins i tot d'algunes multinacionals, fet que els suposa unes importants retribucions, molt superiors a les que percebien com a polítics.
En l'àmplia nòmina de polítics que s'han passat a l'empresa privada destaquen els expresidents del Govern central José María Aznar i Felipe González, que són assessors externs d'Endesa i conseller de Gas Natural Fenosa, respectivament.
Però els expresidents no són els únics polítics que aconsegueixen un sucós contracte després d'abandonar l'activitat pública. Hi ha una llarga llista d'exministres, exsecretaris d'Estat i dirigents de partits polítics asseguts a les butaques dels consells d'administració de les grans companyies.
Entre els exministres predominen els que van ocupar les carteres d'Economia. Així, al costat de Solbes, hi ha el cas de l'exvicepresident i exministre del PP Rodrigo Rato, que va abandonar la direcció de l'FMI per assumir la presidència de Caja Madrid, avui Bankia.
Altres exministres d'Economia que exerceixen de consellers són Carlos Solchaga, a la companyia biotecnològica Zeltia, i el responsable d'Economia i Hisenda entre 1982 i 1985, Miguel Boyer, que després d'haver presidit CLH i vicepresidit FCC, és actualment conseller de Red Eléctrica Española, empresa en la qual exerceixen de consellers José Folgado, exsecretari d'Estat d'Energia amb el PP, i Arantxa Mendizábal, exportaveu d'Indústria del PSOE.
Un altre "número dos" al capdavant d'una entitat financera és Narcís Serra, president de Caixa Catalunya, a més de conseller de Gas Natural. Els exministres d'Indústria i de Foment també tenen bones sortides, i així l'exministre d'Indústria Josep Piqué presideix l'aerolínia Vueling i Luis Carlos Croissier és conseller de Repsol, mentre que Rafael Arias-Salgado, extitular de Foment, està al capdavant de Carrefour i l'exministre socialista d'Obres Públiques i expresident del Parlament Europeu Josep Borrell és conseller d'Abengoa.
L'exministre de Treball Eduardo Zaplana no és una excepció. El diputat del PP va abandonar el seu escó al Congrés per passar a l'empresa privada i va multiplicar per 10 els seus ingressos en fitxar com a delegat de Telefónica per a Europa. Els seus ingressos com a diputat es movien al voltant de 3.000 euros al mes, dietes a part, mentre que com a delegat de Telefónica per a Europa, el càrrec per al que va ser contracat, les retribucions poden oscil·lar entre els 500.000 i els 600.000 euros anuals.

Assessors i presidents
Però la llista no s'acaba. Així, l'exministre Pío Cabanillas exerceix de director general d'Acciona. Isabel Tocino, titular de la cartera de Medi Ambient amb Aznar, és consellera del Banco Santander. L'exministre Jordi Sevilla treballa com a "assessor d'alt nivell" per a PwC. José María Michavila és conseller a Dragados. Rodolfo Martín Villa a Sogecable. Juan Miguel Villar Mir, Anna Birulés, Julián García Vargas, Ángel Acebes i Eduardo Serra també formen part de la llarga llista d'exministres reconvertits en executius, en la qual també hi són els extitulars de la cartera d'Afers Estrangers Marcelino Oreja, conseller de FCC, i Abel Matutes, del Santander.
Altres exdirigents polítics presents a empreses i entitats espanyoles són Guillermo de la Dehesa (Santander) i Juan Costa (Ernst & Young). El que va ser president del PNB Josu Jon Imaz presideix des de 2008 la firma Petronor, que compatibilitza amb la direcció de l'àrea d'energies renovables de Repsol, mentre que Nicolás Redondo Terreros, dirigent del PSE, és conseller de FCC. Per part seva, el dirigent de CDC i exdiputat de CiU Miquel Roca pertany als òrgans de direcció d'ACS i Endesa. Paral·lelament, l'exlehendakari Juan José Ibarretxe ha optat per l'ensenyament d'economia i gestió com a professor universitari a Puerto Rico.
I qui sense arribar a ser ministre està ben situat és Javier de Paz, íntim amic del president Rodríguez Zapatero i exsecretari general de Joventuts Socialistes i expresident de Mercasa. Ara pertany al consell d'administració de Telefónica, càrrec pel qual percep 150.000 euros, i a més rep un altre sou per ser membre de la comissió delegada, a més de 16.250 euros per participar en altres comissions. De Paz té en total 14 càrrecs, relacionats en la seva major part amb Telefónica i les seves subsidiàries, com Atento, de la qual és president no executiu, càrrec pel qual percep uns 395.000 euros. En total, diuen que l'amic de Zapatero guanya 1,4 milions a l'any.

Consultoris

Consultori legal

L'equip d'advocats de Prat Sàbat es posa al vostre servei i respon cada dijous les preguntes rebudes


Enllaços recomanats: Premis cinema