El deute del sector públic català va créixer a un ritme de 23,34 milions d'euros al dia entre el març de 2010 i el març de 2011. La Generalitat, les universitats públiques catalanes del seu àmbit i els organismes i empreses administratives dependents d'ella van tancar el primer trimestre de l'any amb un endeutament acumulat de 34.323 milions d'euros, després de créixer en 8.522 milions en un any.

Segons les dades publicades pel Banc d'Espanya, el creixement anual de l'endeutament de Catalunya (33%) supera la mitjana del conjunt d'autonomies (26,4%), que van tancar el primer trimestre amb 121.420 milions d'euros de deute.

Per contra el deute de les corporacions locals va augmentar un 3,2% en aquest mateix període i es va situar en 37.352 milions, si bé l'Ajuntament de Barcelona va veure augmentar el seu deute un 56,7%, ja que va tancar el primer trimestre de 2010 amb 703 milions, davant dels 1.102 actuals.

No obstant això, Catalunya no va ser on més va créixer el deute autonòmic, ja que les autonomies que van experimentar un creixement més gran van ser Cantàbria, amb un 81,6%, Extremadura (67,8%) i Astúries respecte al mateix període de 2010.

Altres comunitats també van créixer en nivell d'endeutament molt més alt que Catalunya, com País Basc (48,2%), Aragó (48%), Castella i Lleó (40,7%), Castella-la Manxa (39,8%), Múrcia (39,1%) i La Rioja (38,7%).

Segons les dades del Banc d'Espanya, els habitants de la Comunitat Valenciana i Catalunya són els més endeutats, amb una ràtio entre deute i PIB del 17,4% i 17,2%, respectivament, per davant de Castella-la Manxa (16,9%) i Balears (16,3%).

Dins les previsions

El conseller d'Economia i Coneixement, Andreu Mas-Colell, va dir ahir que el deute català entra "dins del que es preveia", després que el Banc d'Espanya hagi publicat les dades de deute públic del primer trimestre, en les quals Catalunya és l'autonomia amb més deute en import i la segona respecte el pes del PIB.

Després de signar un conveni per facilitar el finançament de les pimes catalanes, Mas-Colell va asseverar: "Seria preocupant si no féssim res, però l'encarrilament comença amb els pressupostos, i avançarem cap a quantitats manejables".

El conseller va insistir en la coresponsabilitat del Govern espanyol, que és l'administració més gran i la que decideix l'activitat regulatòria de la resta.

Respecte al deute del conjunt d'Espanya, va considerar que és "raonable i manejable" per aconseguir els objectius de dèficit a finals d'any.

El deute total de les administracions Públiques (Estat, comunitats i ajuntaments) va créixer un 6,4% en el primer trimestre de l'any, arribant a la xifra rècord de 679.779 milions d'euros, L'import, equivalent al 63,6% del Producte Interior Brut (PIB) allunya encara més a Espanya del límit exigit pel Tractat de Maastricht, establert en el 60% del Producte Interior Brut (PIB)

Totes les administracions van contribuir al creixement del deute públic, que va engreixar en 41.000 milions d'euros entre gener i març. L'administració central va ser la que més va engreixar el seu passiu en el primer trimestre de l'any. A 31 de març, acumulava crèdits per import de 521.007 milions d'euros, el 6,9% més que abans de començar 2011. En un any, el seu saldo va créixer el 16,7%.

Per la seva banda, l'administració local, després del respir de l'últim trimestre de 2010, va tornar a elevar el seu passiu abans de les eleccions. Així les corporacions locals van arribar a un deute de 37.352 milions d'euros . La major part (29.849 milions) correspon als ajuntaments, amb un increment de l'1,2%, i d'aquesta xifra, 15.029 milions pertanyen a capitals de província.

Tot i que Madrid és, amb diferència, l'Ajuntament més endeutat (7.008 milions), en l'últim any destaca sobretot l'increment rdel 56,7% registrat per l'Ajuntament de Barcelona fins als 1.102 milions.