El primer ministre de Luxemburg i president del Eurogrup, Jean-Claude Juncker, considera que amb la participació dels creditors privats en el segon paquet d'ajuda a Grècia augmentarà el perill de contagi de la crisi per a altres països, entre els quals inclou Espanya. "Estem jugant amb foc", afirma Juncker en declaracions publicades pel diari alemany Süddeutsche Zeitung.

Aquestes afirmacions es produeixen després que divendres la canceller alemanya, Angela Merkel, i el president francès, Nicolas Sarkozy, ratifiquessin la seva determinació a fer "el que calgui" i "com més aviat millor" per rescatar Grècia mitjançant una fórmula que impliqui "de manera voluntària" els creditors privats.

Segons Juncker, si els bancs acaben prolongant el termini de venciment dels bons grecs -encara que això és de manera teòricament voluntària com ho volen Alemanya i França- les agències de qualificació de risc podrien interpretar-ho com un impagament, amb el que la crisi podria estendre's a altres països. "La fallida pot encomanar Portugal i Irlanda, i després també Bèlgica i Itàlia pels seus alts deutes abans d'arribar a Espanya", assegura Juncker.

"A causa que per raons de política interna alemanya hem de fer que els creditors privats participin, tot sortirà molt més car", adverteix el polític luxemburguès.

Per part seva, la canceller alemanya, Angela Merkel, va insistir que la participació dels creditors privats en el segon paquet d'ajuda per a Grècia ha de ser "substancial" i que les negociacions en el marc de la UE han d'apuntar a això. "No hi ha base jurídica per a una aportació obligatòria", va destacar Merkel, qui va assegurar que en aquest punt no hi ha cap diferència entre ella i el seu ministre de Finances, Wolfgang Schäuble.

Per altra banda, els ministres de Finances de la zona euro es reuneixen avui i demà a Luxemburg per resoldre les necessitats més immediates de finançament de Grècia, de manera que no caigui en la bancarrota mentre es negocien els detalls del seu segon pla de rescat.

L'objectiu primordial de la reunió és arribar a un acord que permeti el desemborsament del cinquè tram d'ajuda de la Unió Europea (UE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) a Grècia, oficialment xifrat en els 12.000 milions d'euros, encara que altres fonts eleven aquesta quantitat fins als 18.000 milions.

"L'assumpte de les quantitats i el calendari encara és obert. És la clau", va afirmar una font diplomàtica, tot insistint que la qüestió de Grècia "ha d'arribar tancada" a la cimera de líders de la UE dels propers dijous i divendres.

El lliurament dels diners a començaments del mes de juliol permetria que el Govern grec faci front als seus compromisos de juliol i agost, a més de donar temps perquè la UE i l'FMI continuïn discutint el punt més complicat: la contribució dels creditors privats al rescat. L'acord establert divendres sobre això entre Merkel i Sarkozy contribuirà sens dubte a aplanar el camí i guiar les negociacions.

Els dos dirigents van advocar per una fórmula sustentada en quatre principis: la voluntarietat en la implicació del sector privat en el rescat, evitar el perill d'un incident creditici, l'aprovació del Banc Central Europeu a la fórmula acordada i la major rapidesa possible.

Aquesta implicació dels creditors es basarà en l'"esperit de Viena" per esquivar les conseqüències que comportaria la declaració d'impagament per a l'economia grega, però també per als bancs exposats al deute del país i els països perifèrics de la zona euro.