Papandreu convocarà un referèndum a la tardor sobre les reformes administratives

En la seva intervenció d'ahir al parlament grec, que va obrir un debat de tres dies abans del vot de confiança al Govern, Papandreu va subratllar la necessitat d'arreglar els desequilibris que van ocasionar "els problemes pressupostaris grecs". Després de criticar la ine?ficàcia del sector públic hel·lè va anunciar que demanarà també esmenes constitucionals per facilitar la persecució de delictes fiscals i de funcionaris corruptes.

Papandreu va informar que nomenarà un equip de 20 a 25 assessors de tots els sectors per estudiar els canvis necessaris i "a continuació convocaré un referèndum a la tardor". Es decidirà sobre "els canvis en el sistema polític, en el funcionament del parlament i la xifra de diputats, el finançament dels partits, el sistema electoral, la immunitat dels parlamentaris. Per fer els grans canvis que necessita el país", va afirmar. Papandreu també va demanar al seu grup parlamentari i als partits de l'oposició "un consens nacional per canviar el país i negociar el nou rescat amb els socis europeus i el Fons Monetari Internacional (FMI)". "Ningú ens escoltarà si no veuen que no?saltres mateixos corregim els nostres errors", va afirmar.

Mentrestant, els ministres d'Economia i Finances de la zona euro intenten impulsar des d'ahir i fins avui el nou rescat financer de Grècia, que passarà per acordar el desemborsament del cinquè tram.

De fet, el primer ministre luxemburguès i president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, ja va dir ahir que no hi haurà acord sobre el rescat en aquesta reunió. "No hi haurà un acord avui [ahir pel lector]", va dir a l'entrada de la reunió. Juncker va indicar que s'està discutint quins incentius donar als bancs privats perquè comprin nous bons grecs quan expirin els que tenen a la seva cartera. Aquesta és l'opció que han pactat Alemanya i França perquè el sector privat participi en el segon rescat de Grècia, que té la benedicció del Banc Central Europeu.

Tot i això, segons el ministre de Finances belga, Didier Reynders, els ministres d'Economia de l'eurozona sospesarien aprovar només la meitat del pròxim tram de l'actual rescat de Grècia, és a dir, 6.000 milions d'euros en lloc dels 12.000 milions previstos. "Sóc optimista sobre la possibilitat de trobar finançament per al curt termini, el que hauria de fer-se amb un finançament de poc menys de 6.000 milions d'euros abans de principis de juliol", va dir Reynders a l'entrada de la reunió extraordinària de l'Eurogrup sobre Grècia.

El cinquè tram de l'actual rescat de 110.000 milions d'euros ascendia en principi a 12.000 milions, dels quals 3.300 corresponen al Fons Monetari Internacional (FMI). El Govern d'Atenes ja va advertir que, sense aquesta ajuda, pot suspendre pagaments a l'estiu.

L'Eurogrup va debatre la setmana passada augmentar l'ajuda fins a 18.000 milions per donar-se més temps per preparar el segon rescat, segons va explicar la vicepresidenta econòmica, Elena Salgado que ahir va dir que espera que finalment el tram sigui de 13.000 milions, però Reynders va rebaixar aquesta xifra a la meitat.

La reunió d'ahir anava seguida d'una altra cita ja programada per avui al matí amb l'objectiu bàsic d'assolir un acord que permeti lliurar el cinquè tram d'ajuda de la UE i l'FMI a Grècia, oficialment xifrat en 12.000 milions d'euros, encara que altres fonts eleven la quantitat fins a 18.000. En la reunió extraordinària, marcada per la urgència d'aconseguir un acord que calmi el nerviosisme dels mercats, es busca desbloquejar alguns punts sensibles del rescat: quantitats, calendari i com ajustar la participació del sector privat.

Ahir, el nou ministre de Finances grec, Evangelos Venizelos, va assegurar que compliran estrictament el pla d'ajust. "Podem aconseguir els objectius gràcies als esforços dels nostres ciutadans i gràcies a la cooperació i l'assistència dels nostres socis".