Catalunya

Un llibre defensa la independència per a la recuperació econòmica

'Sense Espanya' conclou que l'actual dèficit fiscal és més perjudicial per a Catalunya que el pitjor boicot

21.06.2011 | 14:15

L'economia catalana és oberta, diversificada i s'assenta sobre un teixit empresarial ric. Aquests són els ingredients que, segons Modest Guinjoan i Xavier Cuadras, els autors de 'Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència', farien que Catalunya pogués superar amb certa suficiència una hipotètica separació de l'estat espanyol. Segons s'explica al llibre, un boicot als productes catalans per part del mercat espanyol, que l'any 2005 captava el 54% de les exportacions, seria el principal obstacle a superar. Amb tot, ni un boicot del 40% per part dels consumidors, i del 20% de les empreses, que faria caure el PIB un 4%, seria suficient per compensar l'actual dèficit fiscal que és del 9%.

Com seria, des d'un punt de vista econòmic, una hipotètica Catalunya independent? Aquesta és la pregunta que els professors en Economia de la UPC, Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató, intenten respondre al llibre 'Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència' (Pòrtic). Per fer-ho, els autors han centrat els seus esforços en resoldre com afectaria a l'economia del país un boicot a gran escala del mercat espanyol sobre els productes catalans, deixant de banda altres qüestions, que consideren poc provables, com el fet que Catalunya no fos admesa com a membre de ple dret a la Unió Europea, o que hi hagués una reacció violenta, que "sortissin els tancs al carrer", per part de l'estat espanyol.

En aquest sentit, Modest Guinjoan, assegura que el llibre és una mena "d'exercici pedagògic" adreçat especialment al sistema productiu català "que sempre que es posa sobre la taula el debat sobre la independència" es pregunta com podria suportar l'economia catalana, que depèn en bona mesura del mercat espanyol, un boicot a gran escala. És per això, per resoldre aquests dubtes, que Guinjoan i Morató, van decidir "que valia la pena" estudiar el fenomen.

Diferents tipus de boicot

Els autors diferencien entre dos tipus de boicots. El que farien els consumidors, "que juga amb els sentiments emocionals de les persones, molt limitat en el temps i centrat en productes molt determinats", i el que farien les empreses als mateixos productes, a priori, de menys intensitat, perquè "el que busquen les empreses és el benefici deixant de banda les qüestions emocionals".

Per quantificar els efectes d'un boicot els autors han treballat amb diferents "nivells d'intensitat" que serien el baix, el plausible, l'alt i el molt alt, que donarien com a resultat caigudes del PIB del 2, 4, 6,1 i 8,2% respectivament. Cap d'aquests supòsits, tenint en compte que el dèficit fiscal de Catalunya respecte l'estat espanyol és, aproximadament del 9%, suposarien un pas enrere de l'economia catalana, ans el contrari.

En aquest sentit, i segons Xavier Cuadras, "faria falta un nivell de boicot que mai hem observat perquè compensés en la seva totalitat el dèficit fiscal de Catalunya". És a dir, comptant amb l'escenari més factible, que seria un boicot del 40% per part dels consumidors, i del 20% per part de les empreses, que comportaria una caiguda del PIB del 4%, el diferencial amb el dèficit fiscal seria d'un 6% favorable a Catalunya. Una dada, que segons Guinjoan i Cuadras, conclou "que l'amenaça d'aquest boicot no seria tant important com per fer pensar que la independència no seria viable des del punt de vista econòmic".

A més, a banda de l'anàlisi estricte de les xifres, els autors asseguren que, com s'ha produït en altres llocs, seria possible que un boicot d'Espanya provoqués un efecte equivalent a Catalunya amb el que, a l'incrementar-se el consum de productes autòctons, es compensaria els efectes del boicot.

Catalunya, mercat petit?

Un altre dels tòpics als que es fa referència quan es planteja la viabilitat econòmica de la independència és si el mercat català és prou gran "per caminar sol". En aquest sentit, Guinjoan assegura que "la dimensió no és un obstacle si l'economia és oberta i diversificada", dos aspectes que la catalana compleix. De la seva banda, Cuadras afegeix que en la llista dels 10 països més competitius del món hi trobem Suïssa, els Països Baixos, Suècia o Dinamarca, tots ells d'una mida una demografia equiparables a Catalunya el que demostra que "és una concepció errònia que un país necessiti una dimensió mínima perquè sigui viable econòmicament".

Els autors del llibre consideren que en el supòsit que Catalunya declarés la seva independència, les empreses multinacionals establertes al nostre territori no es veurien afectades de forma directa. "Les multinacionals prenen decisions amb criteris estrictament econòmics, per sobre dels localismes polítics", apunta Cuadras, i de cara al mercat espanyol "poca gent" les identificaria "com a catalanes" per incloure-les en el boicot.

En aquest sentit, Guinjoan recorda que Catalunya ha viscut darrerament deslocalitzacions de producció de multinacionals com Yamaha, Sony o Sharp, sense que això hagi malmès la seva imatge entre els consumidors. A més, destaquen que una Catalunya independent també oferiria oportunitats estratègiques a multinacionals que veurien amb bons ulls establir-se en un país estratègicament situat al sud d'Europa.

Creació d'ocupació

Els autors quantifiquen que la independència de Catalunya suposaria la pèrdua d'entre 100.000 i 200.000 llocs de feina en un primer moment que ràpidament quedarien compensats per l'increment de renda disponible. És a dir, la desaparició del dèficit fiscal augmentaria la capacitat de despesa del Govern i de les famílies el que provocaria més demanda i creació de llocs de feina. A tot això s'hauria de sumar el fet que Catalunya hauria de crear tots els serveis propis d'un estat.

Economia

El Black Friday salva la tardor

El Black Friday salva la tardor

?El comerç gironí preveu que la jornada de descomptes, que s'allargarà tot el cap de setmana,...

Espanya, entre els pitjors països de la UE en risc de pobresa i percentatge de ni-nis

Espanya, entre els pitjors països de la UE en risc de pobresa i percentatge de ni-nis

?Espanya no està entre els millors països en cap de les categories analitzades per un informe de...

La xifra de ni-nis torna a nivells de 2007

? El nombre de ni-nis ha disminuït un 14,5% des del segon trimestre del 2015, fins a baixar a...

Enllaços recomanats: Premis cinema