La zona euro es va comprometre ahir a tenir llest un segon pla de rescat per a Grècia al començament del mes de juliol, segons diu la declaració publicada en acabar la primera jornada de cimera dels caps d'estat i de govern de la UE. D'aquesta manera, els socis comunitaris es comprometen a aportar més diners, però posen com a condició que el govern grec aprovi les reformes que se li exigeixin.

"Els caps d'estat i de govern de la zona euro demanen als ministres de Finances que acabin el treball relacionat amb els els elements pendents que permetin prendre les decisions necessàries a principis de juliol", diu el document.

Aquestes decisions es prendran previsiblement al llarg de les reunions de ministres de Finances previstes per als propers 3 i 11 de juliol, a Brussel·les.

El compromís de garantir el finançament de Grècia a mitjà termini era un dels requisits exigits pel Fons Monetari Internacional per continuar col·laborant amb la Unió Europea en el programa d'assistència a Grècia.

Concretament, l'FMI havia exigit solucionar aquest assumpte abans de desemborsar els 3.300 que li corresponen en el pròxim tram d'ajuda (12.000 milions en total), necessaris perquè Grècia no caigui en suspensió de pagaments durant l'estiu.

El primer ministre grec, Iorgos Papandreu, va dir que la "llum verda" que ha rebut Atenes dels seus socis internacionals per rebre ajuda addicional és una "senyal positiva per al futur de Grècia".

La declaració no aclareix la quantitat del segon rescat, encara que el primer ministre grec va dir fa uns dies que aquest podria ser semblant al primer, aprovat el maig de 2010 i que es va elevar a 110.000 milions d'euros.

El que sí aclareix el document és que els líders donen suport a l'enfocament decidit el 20 de juny passat pels ministres de Finances de la zona euro pel que fa "al foment de la participació voluntària del sector privat" en el segon rescat de Grècia. Els socis comunitaris, però, condicionen aquesta ajuda al fet que el govern grec impulsi les reformes econòmiques que se li exigeixen.

La fórmula per articular la participació dels creditors privats de Grècia s'efectuarà mitjançant un "roll-over" dels bons grecs, consistent en que els tenidors d'obligacions del Tresor grec tornaran a adquirir bons del país quan vencin els títols que tenen en cartera, de manera "voluntària i informal".

Aquesta implicació s'ha de fer, segons van acordar els ministres de Finances de la zona euro i donar suport avui els caps d'estat i de govern de la UE, evitant que sigui declarat un impagament del deute grec, tal com havien acordat prèviament la cancellera alemanya i el president francès, en una reunió que van mantenir la setmana passada.

La Comissió Europea i el Banc Central Europeu han defensat des del començament aquesta necessitat d'evitar la declaració d'un "incompliment creditici" per escapar a les conseqüències que comportaria sobre el sector financer del país però també el risc de contagi als països de la perifèria de la zona euro més exposats per la crisi del deute.

Els països europeus van avançar ahir sobre aquest últim punt, en demanar als grans tenidors de deute de Grècia que s'impliquin en el segon rescat del país, una iniciativa en què va participar la vicepresidenta segona del Govern espanyol, Elena Salgado, qui va convocar als alts directius de les grans entitats espanyoles per demanar-los suport en el rescat grec.

D'altra banda, els líders van fer una crida al conjunt de la classe política grega a donar suport al nou paquet d'ajustaments i el pla de privatitzacions del país com a pas previ per continuar rebent el suport exterior.

En la declaració que van publicar al final de la primera jornada de cim, demanen al Parlament grec que escenifiqui "amb urgència" el seu suport a aquestes lleis "clau". Aquest dimarts ja hi ha prevista una primera votació al Parlament sobre aquestes reformes.