La ministra francesa d'Economia Christine Lagarde ha estat elegida aquest dimarts nova directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI).

"El consell executiu del FMI va seleccionar ahir a Christine Lagarde per servir com a directora gerent del Fons per a un mandat de cinc anys que començarà el 5 de juliol", ha indicat l'organisme en un comunicat.

Lagarde substitueix el també francès Dominique Strauss-Kahn, que va dimitir el mes passat i roman a l'espera de judici després de ser acusat d'intent de violació per una empleada d'hotel a Nova York.

La ministra francesa serà la primera dona a dirigir l'organisme multilateral i assumeix les regnes en un moment difícil per a les finances mundials davant el deteriorament de la situació a Grècia, que planteja interrogants sobre el futur de l'euro.

La titular francesa d'Economia, que avui va rebre el suport explícit dels EUA, Brasil i Rússia, competia pel lloc amb el governador del banc central mexicà Agustín Carstens, que malgrat el suport d'última hora de països com Canadà i Austràlia no va aconseguir el suport necessari per vèncer el seu rival.

El Consell Executiu, integrat per 24 membres que representen els 187 països de l'entitat, va assenyalar que els dos estaven "ben qualificats" i que l'objectiu era seleccionar un "per consens".

Després de considerar tota la "informació rellevant" sobre les candidatures, el Consell Executiu va triar a Lagarde "per consens".

Lagarde va prometre la setmana passada en el seu discurs d'intencions davant el consell executiu del FMI que no evitarà ni la sinceritat ni la mà dura, si és necessari, en les seves discussions amb els líders europeus.

La cursa per la direcció del FMI, que es va iniciar el 19 de maig amb la dimissió de Strauss-Kahn, ha estat la més barallada en les més de sis dècades d'història de la institució.

La vacant en la direcció del Fons va portar als països emergents a qüestionar amb força el pacte no escrit assolit després del final de la Segona Guerra Mundial en virtut del qual un europeu lidera sempre el FMI i un nord-americà el Banc Mundial (BM).

Aquesta pressió va portar al consell executiu del Fons a prometre un procés "obert, transparent i basat en mèrits".

El fet que Europa, que té més d'una tercera part del poder del vot en el Fons, donés suport a Lagarde, va permetre a la ministra francesa partir amb avantatge en la cursa.

Els grans països emergents (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) que en un primer moment van criticar una tradició que van qualificar de "obsoleta" i van assenyalar que el elegir un nou líder en funció de la seva nacionalitat minvava la legitimitat del Fons, no van fer pinya enfront d'un candidat de consens.