Un estudi sobre el comportament dels joves davant la crisi desmunta la creença de l'extensió del fenomen dels "ni-ni", aquells que ni estudien ni treballen, i revela que només el 2,7% pertany a aquest col·lectiu a Espanya, un percentatge menor als que hi havia el 1995 o el 2007.

Aquesta és una de les conclusions de l'última edició de l'Índex Laboral Manpower Group, que va presentar el catedràtic gironí d'Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Josep Oliver, en el qual s'analitza el mercat de treball en els primers mesos de 2011 i la resposta dels joves.

L'informe ofereix dades des de 1977, fet que permet abordar la situació amb una perspectiva històrica i comparar les xifres actuals d'atur amb les registrades en anteriors crisis econòmiques.

Les dades revelen una disminució en el nombre dels "ni-ni", cosa que va en contra de la creença popular. "Són un percentatge marginal i a més van de cap a caiguda", va assenyalar Oliver.

De fet, els joves que ni estudien ni treballen i viuen a casa dels pares van passar de ser 450.000 el 1995 a uns 350.000 el 2007, cosa que, en percentatges, suposa el 3,8% i el 2,8%, respectivament.

En el primer trimestre de 2011, els joves espanyols "ni-ni" sumen un col·lectiu de 307.000 individus i continuen disminuint en percentatge, ja que ara suposen un 2,7% del total de joves.

"S'han posat les piles"

"Els joves s'han posat les piles davant la destrucció d'ocupació que ha suposat la crisi. No és cert que els joves hagin respost a la crisi amb passotisme", va subratllar l'autor de l'informe.

L'estudi revela que la reacció més habitual entre els joves davant la crisi ha estat augmentar l'escolaritat, cosa que ha fet que el percentatge de joves natius que estudien hagi passat del 20,2% al 24% entre 2007 i 2011, mentre que el de joves immigrants també ha ascendit del 8,3 a l'11,7%.

La recessió tampoc no ha frenat la tendència dels joves a independitzar-se, ja que en el primer trimestre de 2011 aquest percentatge s'elevava al 40,6%, davant del 39,7% de 2007, abans de la crisi, i al 30,3% de 1995.

D'una altra banda, els joves immigrants també han respost a la crisi en el primer trimestre d'aquest 2011 amb un fenomen que fins ara no s'havia vist: l'abandonament del país. Segons l'informe, uns 180.000 immigrants d'entre 20 i 30 anys han sortit d'Espanya a causa de la crisi.

Pocs joves

Josep Oliver va destacar també que les dades recollides per l'estudi adverteixen sobre aquesta disminució de la població juvenil i les conseqüències demogràfiques que pot tenir a mig termini. La població juvenil, que ara suma 8,9 milions, és la més baixa des de l'inici de la sèrie històrica el 1977, quan hi havia 9,4 milions de joves.

Durant l'època de l'expansió econòmica, aquesta tendència a la baixa de la població juvenil nativa va estar compensada parcialment pels joves immigrants, que anaven guanyant pes entre la població juvenil fins arribar a suposar el 23,5% del total el 2008. Ara, durant la crisi, els joves immigrants comencen a marxar del país a la recerca de noves oportunitats i aquest pes ha disminuït fins al 21,9%.

A més, segons Oliver els joves "cada cop són més grans". Així, mentre el 1995 els joves en una franja d'edat entre 30 i 34 anys eren el 25,4% del col·lectiu, ara, el 2011, suposen el 33,1%.