El president de Pimec, Josep Gonzàlez, demana equilibrar els nivells formatius dels joves i adequar-los a les necessitats laborals. Per un costat, considera que hi ha massa gent amb un alt nivell de formació que ha de fer feines poc qualificades. Per l'altre, una gran massa de personal poc format que no es pot incorporar al mercat laboral. "Potser poden sobrar titulats universitaris, avui" afirma Gonzàlez.

El mercat de treball té una descompensació dels nivells formatius, de manera que "gent ben formada està fent feines que no hauria de fer, però després tenim una base de personal poc qualificat molt amplia". Gonzàlez opina que "un país no va només amb gent universitària. Cal un nivell intermig ben format i això vol dir que potser s'han de desviar fons d'uns nivells cap a uns altres".

El president de Pimec veu oportunes les reformes que el Govern ha començat a fer a Catalunya amb l'augment dels preus de les matrícules universitàries. I afegeix que "evidentment s'ha de penalitzar molt l'estudiant que repeteix. Hi ha d'haver un esforç i una disciplina en uns estudis que costen molts diners als governs".

Atur lligat a formació

Gonzàlez també es refereix a la necessitat de formació dels desocupats i reclama que per accedir a la prestació sigui obligat formar-se. "No entenem que un aturat es pugui passar tot el temps sense fer res i rebutjant feines. En altres països socialment més avançats que el nostre, els desocupats no poden cobrar si no fan formació. Hauria de ser una obligació i una preocupació dels aturats".

La reforma del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC) i el paper que han de jugar les agències privades de col·locació és un altre dels temes pendents que cal abordar. El SOC ha tingut una "estructura desproporcionada" i ara s'hauria de "redimensionar molt" en quant a mitjans, resultats i objectius. "El SOC no fa intermediació entre aturats, empresa i mercat de treball. S'ha de donar joc a altres agents que poden donar-li més agilitat", argumenta.

Suport a la llei Òmnibus

Preguntat per la llei òmnibus que ha de servir, entre altres coses, per simplificar l'administració i agilitzar els tràmits als empresaris, Gonzàlez la veu positiva però es mostra prudent. "Fa molts anys que parlem de la finestreta única i ningú no sap on és, per entendre'ns". Considera que la Llei "aniria en concordança amb el que està demanant Europa, que diu que a les pimes se'ls està carregant amb molta burocràcia i se'ls ha de simplificar la vida".

Posa com a exemple la Llei d'adaptació ambiental, que "dóna molts problemes" a les empreses petites. "No podem entendre que un Govern català accepti que la normativa que regula temes mediambientals a les nostres empreses sigui més complexa que la d'Alemanya o França. Esperem que amb la Llei Omnibus es pugui arreglar".

Unió de les patronals

Una de les qüestions que han quedat en punt mort és l'acord amb la patronal catalana Foment del Treball per unir les organitzacions empresarials catalanes.

Gonzàlez recorda que "hi havia un acord tancat" però "Foment va dir que de moment no el podia signar i ja dirà si el vol signar o no". González afegeix: "nosaltres pensem en clau de pime i Foment, com a corretja de la CEOE, pensa més en empresa gran que en pime".

Pel president de Pimec "això és una dificultat per poder signar l'acord. Jo crec que després de les eleccions a Foment no ha canviat això".

Relacionat amb aquest punt, González, es refereix al litigi amb Fepime, integrada dins Foment del Treball, per la representativitat de la petita empresa catalana.

"Nosaltres sempre hem dit que Fepime és una entelèquia que té Foment. No es pot jugar amb un nom que quan li sembla és representatiu i quan li sembla no ho és".

En aquest sentit assegura que "no té cap sentit. Per això sempre hi ha hagut per part de la Conselleria una negativa cada vegada que Fepime ha demanat la representativitat".

Actualment hi ha una sentència judicial favorable a Fepime que ja ha estat recorreguda tan per Pimec com pel Govern ja que, segons explica Gonzàlez, Fepime interpretava que sí tenia la representativitat empresarial emparant-se en el silenci administratiu de la Generalitat sobre aquesta qüestió.