Encara que la situació de la CAM era complicada des que Cajastur i els altres dos socis van trencar amb ella, dos fets ocorreguts en les últimes setmanes van contribuir a precipitar la intervencio de la caixa alacantina feta divendres passat. D'una banda, la fuga de dipòsits que, després de frenar-se en el mes de juny, s'estava tornant a produir durant aquests últims dies; i per una altra, els pèssims resultats de les proves europees de solvència, que van posar en relleu l'extrema debilitat de la caixa.

Encara que es tracta tan sols d'un exercici de simulació davant un hipotètic agreujament de la crisi econòmica, les dades dels tests d'estrès assenyalaven, per exemple, que la CAM entraria en pèrdues des del primer any fins i tot a l'escenari base, al contrari que les entitats més solvents, com la Caixa, que només perdrien diners en el supòsit més advers.

Però, a més, les proves també apuntaven que, en el pitjor dels escenaris plantejats, la caixa alacantina acabaria amb un patrimoni negatiu de -1.332 milions d'euros en 2012, de no ser pels 2.800 milions d'ajudes públiques previstes i pels 1.001 milions de provisions que té dipositats en el Banc d'Espanya. En les mateixes condicions, altres entitats que van suspendre la prova, com Catalunya Caixa, aconseguien mantenir almenys part del seu capital.

En definitiva, els tests mostraven les dificultats que tindria la caixa per afrontar noves pèrdues en la seva cartera creditícia i també per mantenir els seus nivells de capital dins dels nous mínims exigits.

Però, com el propi Banc d'Espanya va assenyalar en el comunicat amb el qual anunciava la intervenció, existeixen altres elements que s'han de tenir en compte per avaluar la solvència i viabilitat de les entitats. Un d'ells és la liquiditat, que es veu minvada quan molts clients decideixen retirar els seus dipòsits.

Quan la CAM va trencar amb Cajastur es va produir una primera fuga de fons, durant els mesos d'abril i maig. No va ser a gran escala, no va haver cues a les sucursals ni res semblant, però la situació va ser lo prou preocupant com perquè el propi Banc d'Espanya reclamés informes regulars.

El problema va arribar quan el FROB va denegar a la caixa la concessió de part de les ajudes previstes en forma de crèdits, el que pràcticament l'abocava a la nacionalització, i va transcendir la divisió del consell. El nerviosisme va tornar a instal·lalar-se entre la clientela.

Plans denegats

Tot això va acabar pesant en l'ànim del Banc d'Espanya, que tampoc acabava d'estar convençut d'allò que li presentava l'entitat.

Així doncs, quan a l'abril se li va enviar el primer ja va assenyalar que els estalvis de 120 milions anuals previstos eren insuficients i va obligar a la caixa a elevar les retallades fins als 200 milions. Es va accelerar la sortida de treballadors i els tancaments d'oficines. A més, es va iniciar el pla de desinversions. No obstant això, ni tan sols així sortien els comptes i el supervisor va exigir un nou pla que la caixa es va sentir incapaç de fer.