Totes les marques pretenen oferir-nos un estil de vida atractiu a partir del qual fer negoci. Com fa Apple. El que passa és que no totes se'n surten. Si això fos Twitter i no pas un escrit per al Diari de Girona, podria tancar així una ressenya sobre la figura d' Steve Jobs, fundador de la companyia. Perquè parlem de Jobs i sorgeix un munt de parafernàlia, és clar. Megalomania, apostolat "geek", grans hipèrboles. Però aquest empresari nord-americà passa a la història per ser cas d'estudi a totes les escoles de negoci del món en haver liderat una marca tecnològica indiscutiblement revolucionària, que s'explica a si mateixa en molt poques paraules: fer-ho fàcil, fer-ho útil, fer-ho atractiu i fer-ho excel·lentment. I fer-ho primer. I sinó, que ho sembli.
No tot ho devem a l'Steve, certament. Fa poca estona llegia un bon articulista explicant com al món hi ha milers de milions d'ordinadors domèstics perquè algú va decidir convertir el seu sistema operatiu en un estàndard mundial, i aquest va ser Bill Gates. I ho va ser perquè Jobs va dimitir voluntàriament d'aquesta carrera. Apple no treballava "per a tothom". I de Microsoft a l'imperi Google i el seu previsible poder immens sobre el mercat dels smartphones. En xifres, una batalla força més animal que la dels ordinadors.
Apple és la segona empresa més gran del món per valor en borsa, i a Steve Jobs li devem girs, cops de timó i decisions estratègiques que han canviat la manera com tots plegats entenem la tecnologia, la comunicació i el consum cultural. I tot i així, les grans fites de "la poma" continuaran sense lligar amb la seva posició quantitativa en el mercat. Jobs va voler liderar la BMW de les terminals connectades. De totes les mides, de l'iPod Nano a -en un futur proper, segons els experts- la pantalla més gran de casa, on sempre hem mirat la televisió. La pregunta podria ser: a la xarxa, "t'agrada conduir"? En el meu cas, us haig de dir que sí. Gràcies, Steve.
