Un banc no pot taxar un habitatge en 325.000 euros, adjudicar-se'l per la meitat de preu una vegada es comença el procediment contra un deutor que no paga la hipoteca i, després, pretendre embargar el propietari ja desnonat perquè aquest faci front a la diferència de preu fins completar el pagament del total del préstec. El banc n'ha de fer prou de recuperar l'habitatge ja que, al cap i a la fi, és ell qui va taxar-ne el preu i per tant el pis val el que diu la hipoteca. A grans trets, aquest és l'esperit d'una interlocutòria dictada per l'Audiència de Girona que, en la pràctica, consigna l'opció de la dació en pagament com una manera legítima de saldar un deute hipotecari.

La interlocutòria és ferma, s'ajusta a llei i beu de la llei de defensa del consumidor i l'usuari "que diu que sempre cal protegir a la part més dèbil" davant la pretensió d'una demanda onerosa per la part més forta en un contracte, destaca l'advocat Martí Batllori.

Batllori considera que en la interlocutòria de l'Audiència gironina hi ha més arguments jurídics que en la sentència dictada, fa uns mesos, per l'Audiència de Navarra, que obria la porta a la dació com una via per als propietaris collats per una hipoteca inassumible.

El cas gironí esdevé paradigmàtic perquè, a més, l'Audiència ha impedit un embargament que el jutjat de primera instància ja havia autoritzat. Una veïna de Salt va perdre el seu habitatge després de no poder fer front a una hipoteca de 325.000 euros. Tot just n'havia pagat uns 21.000 i va ser desnonada. El procediment d'execució hipotecària dicta que l'emissor del préstec, en aquest cas Deutsche Bank, s'adjudica l'immoble per la meitat del preu taxat en un principi, és a dir, per 162.500 euros. Després, el procediment segueix mitjançant una demanda d'execució hipotecària, explica la portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca Ada Colau, "una cosa que només passa a l'Estat espanyol i que impedeix a les famílies una segona oportunitat en passar a ser moroses de per vida": a més d'entregar l'habitatge al banc, aquest després té dret a reclamar l'import total de la hipoteca i interessos de demora. Això s'aplica mitjançant embargaments de nòmines i béns que sovint duraran tota la vida.

L'Audiència de Girona diu ben clarament que això no pot pas ser i es remet a la doctrina dels actes propis. "Si el banc taxa la finca hipotecada en una determinada quantitat no pot després, si no vol contravenir la doctrina, de reiterada aplicació jurisprudencial, incorporar com a propi el bé subhastat sense donar-li el valor que ell mateix va fixar". "L'actuació de l'entitat incorre en un abús de dret i comporta un exercici antisocial", prossegueix el text, persegueix un "benefici injustificat" i contravé la bona fe mitjançant un "enriquiment injust ja que, després d'haver cobrat el deute podria, sense causa justa, obtenir altres quantitats que no li corresponen".

Batllori, professor de Dret Mercantil de la Universitat de Girona, està també vinculat al grup de suport a la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) que pretén forçar la regulació de la dació en pagament. També treballen per aconseguir-ho la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca. Ambdós celebraven, ahir, la resolució que desautorizava un embargament ja aprovat per un jutjat de primera instància. Només el 5% dels desnonats recorren als jutjats, recorden des de la plataforma. Ara s'ha vist que, mentre hi hagi possibilitat de recurs, hi ha esperança per als hipotecats.