Després d'escoltar durant una hora al premi Nobel d'Economia, Joseph E. Stiglitz, hi ha tres idees que queden clares. La primera és que no hi ha receptes miraculoses per acabar amb l'actual recessió; la segona, que la crisi serà llarga -"molts, molts anys"-, i la tercera, que no serà el pròxim ministre d'Economia de Mariano Rajoy. I no perquè aparegués en les portades dels diaris espanyols per participar en una assemblea del 15-M el mes de juliol passat.

Les solucions que planteja el que va ser membre del Consell d'Assessors Econòmics del president dels EUA, Bill Clinton, estan molt ?lluny de les quals es percep que posarà en marxa el pròxim llogater de la Moncloa. "No tindran cap èxit", va arribar a dir ahir en una trobada amb periodistes previ a la conferència que va oferir a la Corunya, convidat per la Fundació Barrié i Banco Pastor.

?Destrucció del capitalisme.La xerrada que va impartir Stiglitz (Indiana, EUA, 1943), dins del cicle Lliçons d'Economia que organitza l'Institut d'Estudis Econòmics de Galícia Pedro Barrié de la Maza, portava per títol "Pot el capitalisme ser salvat per si mateix?" I la primera pregunta és gairebé obligada: Podrà salvar-se? L'economista, que va guanyar el Nobel en 2001, no ho té gaire clar. "Només si els governs actuen es pot salvar", va puntualitzar. El que sí va deixar clar és: "Si no es controla als mercats, destruiran el capitalisme".

?L'austeritat no és la solució. Durant tota la conversa, Stiglitz, que va ser durant 2008 l'economista més citat del món, va reiterar diverses vegades que les mesures d'austeritat que s'estan introduint no són la millor recepta per sortir de la crisi. "L'austeritat per si sola no solucionarà els problemes, el que provocarà és un creixement més lent". L'austeritat excessiva produirà més recessió, va repetir diverses vegades.

?MÉs despesa. En contra de l'austeritat, Joseph E. Stiglitz aposta per la despesa, però, això sí, continguda. El premi Nobel creu que calen "més impostos per a les classes altes i menys per a les baixes". "Això estimula la demanda", argumenta. Perquè per a ell, el verdader problema és la falta de demanda "i totes les reformes que s'estan realitzant són del costat de l'oferta". L'economista creu que si les administracions apugessin els impostos i aquesta recaptació es gastés "s'aniria a una economia millor".

?més fiscalitat per a les empreses. L'austeritat, va dir, en països amb problemes econòmics "és una recepta garantida per a l'estigmatització de l'economia i el seu posterior declivi". També va advocar per aplicar més fiscalitat a les empreses que no inverteixin i creuen ocupació, i va demanar a les companyies que sol·licitin una rebaixa de la fiscalitat però "per augmentar la despesa" i no per retallar-la.

?Mesures de Rajoy. De l'anterior s'endevina que no serà el pròxim ministre d'Economia de Mariano Rajoy. I què le semblen les mesures que engegarà el futur president? "Molt em temo que se centraran en l'austeritat i el que provocaran és més recessió i menys creixement. No tindran cap èxit", va reconèixer. "L'austeritat és una recepta per al suïcidi", va sentenciar. Per a ell, l'única manera que es retalli el dèficit és estimular el creixement de l'economia, i això no s'aconsegueix, segons Stiglitz, amb retallades i mesures restrictives.

?Falta de solidaritat. L'economista també va apuntar una altra sèrie de mesures que s'han de prendre en l'àmbit europeu. "Els països que estan en dificultats necessiten ajuda dels altres països. Falta solidaritat", va reconèixer. Va apostar, a més, per la creació d'un fons d'estabilitat europeu, la posada en marxa dels eurobons i que el Banc Central Europeu doni suport als bancs que tinguin problemes i al deute sobirà. Tot al contrari del que preconitza la cancellera alemanya, Angela Merkel. També va defensar una reestructuració que diferenciï "entre bancs bons i dolents".

?El BCE no serveix. Joseph E. Stiglitz es caracteritza per ser molt crític amb institucions com el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial. D'aquesta última en va ser el vicepresident entre 1997 i 2000. Per al Banc Central Europeu (BCE) no té bones paraules. "Va ser creat amb unes directrius que no són vàlides per a l'actual situació de crisi. Va ser creat per controlar la inflació, però la inflació no és el problema; ho és l'atur, la inestabilitat financera i la falta de creixement", va assegurar.

?Mans lligades. "El BCE té les mans lligades. Se les va lligar ell mateix en dir que només tenia 20.000 milions d'euros a la setmana per a les compres de deute sobirà dels països", va explicar l'economista, qui va recordar que "el paper del BCE en la reestructuració ha estat tot menys constructiu".

?Especuladors. Stiglitz va assegurar que és "inacceptable" que les decisions importants que pren el BCE les prenguin "un grup d'especuladors amb interessos especulatius". També va criticar que en el rescat de Grècia "s'ha posat en primer lloc els interessos dels bancs en comptes dels dels ciutadans".

?qualificadores públiques. Un altre error que han tingut els governs, segons Joseph E. Stiglitz, ha estat delegar la valoració creditícia en agències privades "perquè obeeixen a interessos privats". La valoració, va recomanar, l'ha de realitzar un organisme públic.

?No a la baixada de salaris. El premi Nobel d'Economia també està en contra de la baixada dels salaris als treballadors perquè "empitjora la demanda". "El problema no és la flexibilitat del mercat de treball sinó la falta de demanda", va dir l'expert. "Si abaixem els salaris, empitjorarà la demanda i creixerà la recessió", va insistir l'economista qui va explicar que EUA té un dels sistemes laborals més flexibles "però el seu rendiment econòmic no és tan bo".

?Flexibilitat laboral. Stiglitz discrepa dels qui veuen en la flexibilitat laboral "un pseudònim d'abaixar els salaris i el nivell de protecció social". Creu que un increment de la flexibilitat ha d'anar acompanyat de "compensacions pel costat de la seguretat" per als treballadors.

?Calma social. Malgrat els gairebé cinc milions d'aturats que hi ha a Espanya, l'economista nord-americà està sorprès de "l'enorme calma" que percep en la societat espanyola.

?Recuperació tardana. I quan es produirà la recuperació? "En el millor dels casos, diversos anys, molts anys", va avançar. Stiglitz va explicar que els analistes més optimistes dels EUA creuen que la seva economia no tornarà pel bon camí fins al 2017. Cosa que serà més difícil que passi a Espanya perquè la taxa d'atur espanyola dobla la nord-americana, va recordar. A més, creu que els experts no estan tenint en compte que les noves mesures d'austeritat són contraproduents.

?Espanya, sense errors. El Nobel d'Economia creu que la recuperació a Espanya arribarà, si el nou govern de Rajoy no comet cap error i pren les mesures que ell ?defensa, d'aquí a "anys, anys i ?panys".