"L'austeritat és una recepta per al suïcidi: portarà més recessió". La frase de Joseph Stiglitz no ha portat recuperació ni recessió, però de moment sí ha portat cua. Pronunciada hores després que Mariano Rajoy arrasés a les urnes, ha obert un intens debat que als Estats Units no s'ha tancat mai: És l'austeritat imperant en el discurs polític de moda una sortida per a la crisi o un camí directe al desastre? La qüestió ve de lluny. Molt lluny. La baralla que encara avui fa saltar espurnes entre els economistes va viure el seu primer assalt dècades abans que Stiglitz guanyés el Premi Nobel, molt abans que l'exvicepresident del Banc Mundial i exassessor de capçalera de Bill Clinton trepitgés Espanya. Va ser el 1929, quan el món capitalista es va sumir en la crisi més dura fins que aquesta que avui engoleix la riquesa va començar a posar el rànquing dels disgustos en qüestió.
D'aquella crisi es va sortir amb les receptes de John Maynard Keynes, aplicades llavors pel president Roosevelt i propugnades encara avui per economistes de l'escola de Stiglitz: quan l'activitat privada s'enfonsa i les empreses no generen ocupació ni riquesa, l'estímul ha de venir de la inversió pública. La idea va treure els Estats Units del sot en 1929 i els va tornar a enfonsar poc després, el 1933, quan Roosevelt va pensar que l'ensurt havia passat i era hora de deixar de gastar-se els diners de tots. L'error li va costar una altra crisi de la qual el seu país només va sortir amb el pla d'estímul industrial més gran de la història: la Segona Guerra Mundial, que va convertir el país del crac del 29 en la primera potència mundial que encara avui és.
Naixia el keynesianisme com a teoria anticrisi preponderant, que avui té com a grans valedors premis Nobel nord-americans, com el mateix Stiglitz, Paul Krugman o George Akerlof.
Uns i altres defensen el que sintetitzava Stiglitz la setmana passada: l'austeritat enmig d'una recessió és un suïcidi. Quan l'activitat privada para, cal engegar els diners públics i la màquina de fer bitllets.
Però a l'inici d'aquesta crisi, el 2008 i 2009, els EUA van efectuar gegantins plans d'estímuls financers que no van donar els resultats esperats en la reactivació de l'economia i en la creació d'ocupació. Els seus efectes van durar menys de tres anys. Van contribuir col·lateralment a un endeutament més alt públic i privat.
Els grans economistes esmentats així com el govern de Barack Obama plantegen ara, com fa tres anys, llançar nous paquets pressupostaris d'estímul però acompanyats aquesta vegada de l'augment dels impostos als estrats socials més rics.
A Europa, la crisi de deute s'ha tractat diferent. Les retallades estan a l'ordre del dia i l'austeritat és norma en tots els pressupostos. Els líders europeus, amb la cancellera alemanya Merkel i el president Sarkozy al capdavant, intenten encertar amb la tecles adequades perquè els nous programes d'ajust que exigeix Brussel·les siguin eficaços.
Tornem-hi amb el dilema austeritat versus creixement, l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) alertava aquesta setmana del risc de depressió. L'organisme donava per fet que la zona euro ha entrat en creixement negatiu i ha reclamat al BCE i al fons de rescat que actuïn per evitar conseqüències "devastadores"
Què fer? Seguir amb més plans de retallades? Augmentar els impostos per mantenir la despesa i seguir creixent?
N'hem parlat amb quatre destacats economistes gironins: Modest Fluvià, Josep Anguera, Pere Busquets i Esteve Gibert.
modest fluvià
PROFESSOR D'ECONOMIA A LA UDG I ANALISTA DE LA PATRONAL FOEG
"No ens queda sinó seguir el dictat de l'austeritat, sabent que això fa més difícil, més llunyana i més lenta la recuperació econòmica i encara més remota la recuperació de l'atur"
Per al professor de la UdG, seria necessari un "fort i decidit estímul fiscal", tot i que no el veu factible "perquè no es pot pagar". En aquest sentit recorda que, una vegada l'Estat ha perdut la sobirania monetària, depenem dels governs d'altres països i dels mercats. "Uns i altres exigeixen condicions dures, i això en el millor dels casos, per què en el pitjor simplement no cedeixen recursos", diu Fluvià per a qui recuperar la sobrina i "sortir de l'euro seria una desgràcia". Per això, considera que " seguir el dictat de l'austeritat, sabent que això fa més difícil, més llunyana i més lenta la recuperació econòmica i encara més remota la recuperació de l'atur. És la contradicció entre el curt i el mitjà-llarg termini. És com fugir del foc saltant per la finestra d'un tercer pis i sense saber gaire bé què ens espera al carrer". I conclou, "en temps de reculada s'han de pagar les despeses innecessàries d'ahir i no hi ha marge per gastar avui, quan justament es tan i tan necessari"
josep anguera
catedràtic d'economia i director adjunt de L'Euroinstitut Català Transfronterer
"En un moment de contracció econòmica, plantejar només mesures d'austeritat no porta a la recuperació sinó que condueix a la recessió i, per tant, a augmentar la dificultat de retornar els crèdits i augmentar la desconfiança en els agents econòmics d'aquella societat"
Josep Anguera admet que "després d'un llarg període d'avançar consum futur, combinat amb una política de tipus d'interès baixos, han portat a consumir part del futur". No obstant això, apunta que amb una conducta prudent "d'ajustar les despeses corrents als ingressos corrents, calen mesures d'estímul de l'economia". Segons la seva opinió, caldrien "mesures que afectin directament la inversió i la producció i mesures de l'entorn social que afavoreixin la recuperació". Recorda que una part important del món funciona molt bé, i cal que Europa, i Catalunya dins d'aquesta, "es ressituïn i optin per una opció clara d'especialització mundial". "La solució és apostar per l'economia del coneixement i de la innovació", apunta el catedràtic d'Economia que, conclou: "Aquesta especialitat requereix sous alts corresponents a perfils de formació també alts. Requereix valentia i confiança dels nous empresaris. Requereix un cert grau de risc. L'abaratiment de l'acomiadament no crea ocupació sinó que n'afavoreix la destrucció!".
pere busquets
responsable del servei d'estudis de la cambra de comerç de girona
"Congelar grans partides pressupostàries és fàcil. D'un govern s'espera una reflexió prèvia, rigor en l'anàlisi i una avalució de l'impacte que tindrà una retallada"
Pere Busquets assenyala que cal aportar matisos al debat estímul-austeritat. "Cal trobar un equilibri i aplicar polítiques d'austeritat perquè afectin aquelles activitats més supèrfules i que s'optés per l'estímul en àrees que poden generar un efecte multiplicador en l'economia". En aquest sentit, apunta per "retallar despeses en l'àmbit administratiu i burocràtic, que és més difícil. De moment, l'austeritat es basa a congelar grans partides, que és el més fàcil. Però també es pot racionalitzar en altres aspectes de la despesa pública i no ajornar projectes d'inversió que poden estimular l'economia". Un exemple, serien les infraestructures, que "són bàsiques per al desenvolupament econòmic del país i donen molta feina. Té incidència tant en l'estructura productiva com en el volum d'ocupació". D'altra banda, es mostra crític amb com s'estan aplicant les retallades a la Sanitat: "Aquesta setmana hem vist com el consller Boi Ruiz plantejava una pòlissa sanitària obligatòria segons el nivell de renda i hores com després se'n desdeia o ho matitsava. No és el primer globus sonda que veiem, i això no fa res més que generar malestar i intranquil·litat. D'un govern s'espera una reflexió prèvia, rigor en l'anàlisi i una avalució de l'impacte que tindrà una retallada".
Esteve gibert
president Territorial de Girona del col·legi d'economistes de catalunya
"Hem de buscar un punt d'equilibri entre l'austeritat, necessària per contenir el dèficit, i l'estímul, imprescindible per evitar el bloqueig de l'economia"
Per Esteve Gibert, els governants i organismes internacionals tenen un paper complicadíssim a l'hora de "trobar el necessari punt d'equilibri entre la restricció de la despesa i les polítiques d'estímul". Tot i admetre que Europa en general, i Espanya i Catalunya en particular, tenen un greu problema d'endeutament i de dèficit, es mostra partidari de les opinions d'economistes com el Nobel d'Economia de 2008, Paul Krugman, qui porta mesos advertint que, en països molt endeutats, aplicar dures mesures d'austeritat condueix a la recessió. No obstant, Gibert també recorda que cal triar bé les mesures d'estímul: "En plena crisi, el Govern Zapatero va abocar molts milions d'euros a l'anomenat Pla E, activitats que potser van generar ocupació durant uns mesos, però amb escàs efecte multiplicador sobre el conjunt de l'economia. I si aquells diners s'haguessin destinat a eixugar els deutes amb moltes pimes i autònoms que després s'han vist abocats al tancament?"
