El tancament d'empreses i negocis no cessa. Tot i que en els darrers mesos el nombre d'empreses constituïdes està experimentant un creixement a Girona, no és suficient per substituir les que acaben tancant.
Girona va tancar el 2011 amb un total de 28.589 empreses inscrites a la Seguretat Social, fet que suposa 449 menys que les dades d'un any abans. Des de finals de 2008, el teixit empresarial gironí ha perdut 3.609 empreses.
Però si el degoteig de tancaments d'empreses és dramàtic, també ho és el de petits negocis regentats per autònoms. Segons la Seguretat Social, a finals de l'any passat hi havia a Girona 59.249 treballadors per compte propi, 741 menys que dotze mesos abans.
La situació de Girona no és un fet aïllat en el conjunt de l'Estat. La crisi econòmica ha arrasat a Espanya, des del 2008, un total de 177.336 empreses, la majoria pimes, mentre que les grans han demostrat la seva capacitat de supervivència fins al punt que les que tenen més de 5.000 treballadors fins i tot n'han augmentat el nombre.
Aquestes dades apareixen reflectides en un article titulat "Quantes empreses s'ha emportat la crisi?", inclòs al número del mes de gener de l'Informe Econòmic de l'escola de negocis Esade.
En xifres absolutes, el nombre d'empreses que ha perdut l'economia espanyola des de l'inici de la crisi el 2008, el primer any en el qual la taxa de creixement del PIB va ser sensiblement inferior al de l'any anterior, s'eleva a 177.336.
Aquesta és la diferència entre les empreses inscrites a la Seguretat Social al desembre del 2007 i les que apareixien a l'octubre del 2011.
L'article, elaborat per la professora Anna Laborda, assenyala que les empreses grans (més de 500 treballadors) són les que han demostrat estar més preparades per aguantar la crisi, segons la comparació de les dades extretes del Directori d'Empreses (DIRCE).
Mentre que les empreses de tres a cinc treballadors disminueixen en un 13,7 % i les de sis a nou ho fan en un 17,8 %, les que compten amb entre 10 i 25 treballadors cauen un 21,3 %; les de 26 a 49, en un 23,5%; i les de 50 a 249, en un 14,9%.
L'altra cara de la moneda són les grans empreses, que han demostrat una gran capacitat de supervivència: les empreses de 5.000 o més treballadors n'han augmentat el nombre entre el 2007 i 2011, passant de 99 a 107.
El descens més important d'empreses s'ha centrat en l'àmbit de la construcció, el primer a ser copejat per la crisi, que han passat de 246.271 el 2006 a 152.562 el 2010, fet que suposa una caiguda del 36,8%.
Per darrere, es troben el sector industrial, en passar de 145.564 a 122.984 (un 15 % menys), i el de serveis, de 1.005.678 a 956.267 (un 3,6 % menys), segons dades del Ministeri de Treball, que calcula en un 10,5 % el descens d'empreses per sectors entre el 2006 i 2010.
Dins del sector serveis, la situació és dispar i cohabiten un descens de -6,3 % per al sector del comerç al detall, amb increments com el 19,2 % per a les activitats administratives, i d'un 12,4 % per a l'educació.
La crisi immobiliària es tradueix també en descensos del -23,7 % per a la construcció d'edificis i del -20,8 % per a les activitats de construcció especialitzades, la qual cosa contrasta amb la part d'activitat relacionada amb el sector serveis en augmentar les actuacions immobiliàries en un ? 5,2 %.
L'article apunta que, probablement, aquest increment de les activitats immobiliàries té a veure amb la necessitat "imperiosa" de vendre el romanent d'habitatge construït.
L'anàlisi d'aquestes dades per comunitats revela que les autonomies on la reducció d'empreses està sent més elevada són Múrcia i la Comunitat Valenciana, per la seva dependència del sector de la construcció, segons les dades de la Seguretat Social.
A més, per damunt del 13 % es troben Canàries, Castella-la Manxa i Andalusia, mentre que Catalunya i Illes Balears estarien per damunt de la mitjana, amb un -12,3 % i un -11,8 %, respectivament.
La comunitat de Madrid registra una pèrdua d'empreses del 8,9 %, percentatge que podria explicar-se, segons l'autora de l'estudi, per la més gran concentració de grans empreses, que són les que resisteixen millor la crisi.
La resta d'autonomies mostren pèrdues inferiors a la mitjana nacional, amb un comportament especialment bo per a la zona nord: País Basc, Navarra, Galícia i Astúries, totes per sota del 7 %.
