El Govern posa fi als salaris desorbitats de bancs i caixes que reben ajuts públics

MADRID | EFE/DDG Les entitats financeres que han estat rescatades o han rebut una injecció pública hauran d'aplicar una forta retallada als salaris dels seus presidents i consellers delegats per complir amb la nova normativa.
El Consell de Ministres va aprovar ahir el Decret Llei de Sanejament del Sector Financer, una normativa que neix amb l'aspiració de provocar un sisme en el sector per donar lloc a entitats més grans i solvents, i teòricament amb un millor govern corporatiu.
Després de detallar dijous l'enduriment de les provisions dels actius immobiliaris, el ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, va revelar ahir dues novetats més de la reforma, els límits als salaris de la banca amb ajudes públiques, i l'eliminació d'òrgans de control en les caixes.
Les entitats que han estat recapitalitzades pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), com Unnim, CatalunyaCaixa i NovaGalicia, no podran pagar als seus presidents i consellers delegats més de 300.000 euros a l'any.
A més, les que han rebut préstecs de l'Estat, BFA-Bankia, BMN, Banca Cívica, i Caja Espanya-Duero, no podran abonar als seus màxims executius més de 600.000 euros anuals.
La mesura ha molestat a algunes entitats, que creuen que no cal posar en el mateix sac a directius que han tingut responsabilitat en el deteriorament de les seves caixes, amb els que han estat fitxats per a reflotar la seva entitat.
Igualment pensen que tampoc ha d'aplicar-se el mateix nivell salarial a directius d'empreses petites amb altres que tenen un major pes i rellevància en el sector financer espanyol.
La mesura del Govern es produeix després de mesos de malestar social pels alts salaris i compensacions que han rebut els directius d'algunes de les caixes d'estalvis rescatades.
Mantingudes fins aleshores en el més pur secret, l'autoritat monetària va obligar a final de l'any passat a les entitats que havien rebut ajudes públiques a revelar els salaris de l'alta direcció.
Al capdevant d'aquestes entitats es col·loca el president de BFA-Bankia, Rodrigo Rato, que va reconèixer una remuneració anual de 2,34 milions d'euros, seguit del conseller delegat de Bankia, Francisco Verdú, al qual corresponen 2,26 milions anuals.
El president de Banca Cívica, Antonio Pulido, i el seu vicepresident, Enrique Goñi, van reconèixer 900.000 euros, mentre que el president de BMN, Carlos Egea, percep un salari anual de 450.000 euros, amb el que es converteix en l'únic que no patirà una retallada.
De moment és una incògnita què passarà amb els màxims directius de Caja Espanya-Duero, doncs es van negar que es fessin públiques les seves remuneracions, encara que el Banc d'Espanya sí les coneix.
Pel que fa a les entitats controlades pel FROB, i que Sáenz de Santamaría va qualificar com "intervingudes", totes elles veuran minvades les retribucions dels seus directius.
El president de Catalunya Caixa, Adolf Todó, percep 1,55 milions anuals, i el seu director general Jaume Masana, 860.000 euros, mentre que el director general d'Unnim, Jordi Mestre, cobra 960.000 euros.
A Novagalicia, el president Jose María Castellano, i el conseller delegat, Cesar González-Bo, van reconèixer un salari de 890.000 euros anuals.
La segona de les sorpreses contingudes en el Reial decret Llei fa referència a les caixes que han traspassat el seu negoci financer a un banc, i s'han quedat com meres gestores de l'obra social.
Aquestes entitats, tradicionalment dotades de poderosos òrgans de control, avui innecessaris, podran prescindir de la major part d'ells per quedar-se amb una assemblea general i un consell d'administració, tots dos segurament més reduïts.
A més, si les caixes no perden el control dels seus bancs o la seva participació no baixa del 25 %, no estaran obligades a convertir-se en fundacions.
El Govern ha aprovat també que les caixes d'estalvis desproveïdes del negoci financer destinin a la seva obra social almenys el 90 % dels dividends que rebin per la seva participació en el banc.