El Govern grec va acordar ahir amb la "troica" la reducció de 15.000 places de funcionaris fins al final de 2012, segons va informar el ministre de la Reforma Admnistrativa, Dimitris Reppas. Aquesta mesura ha estat acordada amb els representants de la "troica" formada la Comissió Europea (CE), el Banc Central Europeu (BCE) i el Fons Monetari Internacional (FMI) dins de les condicions d'estalvi exigides per a la concessió d'un nou préstec d'almenys 130.000 milions d'euros que eviti que el país entri en suspensió de pagaments. Amb tot, govern grec espera pactar aquests ajustos amb l'oposició, en un acord que podria arribar avui.

"La reducció de la força laboral està estrictament connectat amb la reestructuració de serveis i organització que promou cada ministeri (...). En aquest context es reduiran unes 15.000 places del personal en 2012", va explicar el ministre en un comunicat.

Aquests 15.000 acomiadaments entren dins del contingent de 150.000 llocs de treball que Grècia ha de reduir al sector públic fins a 2015. Segons dades del Ministeri de la Reforma Administrativa, Grècia comptava a finals de 2011 amb 714.341 funcionaris.

Amb tot, Reppas va reafirmar la seva oposició a realitzar "acomiadaments indiscriminats" i va assegurar que la reforma es farà de tal manera que s'aconsegueixi una reducció dels treballadors públics sense danyar el funcionament de l'Estat.

La jornada d'ahir va començar marcada per la pressió de la canceller alemanya, Angela Merkel, i del president francès, Nicolas Sarkozy, qui reunits a París, van dir que el "temps s'esgota" per a Atenes. "La situació de Grècia ha d'arreglar-se una vegada per totes", va afirmar el mandatari gal.

Desacord entre partits

"Ens estan demanant (una cosa que provocarà) més recessió. I jo lluito contra això", va criticar ahir el líder de la conservadora Nova Democràcia (ND), Antonis Samarás, a la sortida d'una reunió de cinc hores amb Papadimos i els altres dos líders de les formacions que formen l'Executiu (socialdemòcrates, conservadors i ultradretans) que va concloure una vegada més sense acord.

Yorgos Karatzaferis, líder de la formació ultradretana LAOS i tercer soci de govern de Papadimos, va treure importància a les amenaces europees. "Grècia no abandonarà Europa. Tots aquests xantatges són part del context de la negociació", va assegurar Karatzaferis ahir i va afegir que Grècia "encara conserva més sobirania de la que alguns creuen". Al mateix temps, va explicar que la posició dels partits grecs ha ajudat a rebaixar les exigències de la "troica".

Aquestes exigències han exasperat als actors socials d'un país, la taxa d'atur del qual ha crescut fins a gairebé el 20 %, mentre els salaris han baixat un 25 % en els últims dos anys i els preus han pujat un 10 %, el que ha provocat una caiguda en picat del consum i el tancament de més de 60.000 negocis.

Tant la patronal com els sindicats rebutgen noves retallades salarials i, aquests últims han convocat una vaga general en tot el país per avui. "Això no és una negociació, sinó la crònica d'una mort anunciada. És un xantatge per part de la "troica". El poble grec no és un conillet d'Índies. Ja n'hi ha prou!", va denunciar el president de la Confederació General de Treballadors de Grècia.